Des de fa un temps ençà trobo a faltar cada vegada més tenir una bona conversa amb la gent. Un bon cafè, una taula, una lectura ràpida a la premsa, un ambient agradable i parlar, pel senzill i simple plaer de discutir en el sentit més ampli de la paraula. Donar arguments, polemitzar, escoltar -assignatura a vegades suspesa per voler parlar massa-, consensuar, dialogar, utilitzar la psicologia i, per damunt de tot, disposar de l'empatia suficient per saber posar-se a la pell de l'altre quan s'estan defensant postures aparentment contràries, i, si cal, riure's d'un mateix. Riure? Efectivament, tot això queda més ben amanit si s'acaba entre rialles i somriures.
Ara em ve al cap haver escoltat a la ràdio una frase que em va fer pensar de valent i que m'ha acompanyat des d'aquell moment. Parlant sobre l'època en què Josep Tarradellas va ser el president de la Generalitat de Catalunya, un dels seus assessors d'aleshores explicava el que el president li havia dit abans d'entrar a una reunió i que, més o menys, ve a ser el següent: "Si abans d'entrar en una reunió penses que l'altre té part de raó, ja hi has guanyat alguna cosa".
És tota una declaració d'intencions. Emfatitza tot allò de predisposició i bonhomia -valuosa, diria jo- que hi hauria d'haver en una negociació (les discussions massa sovint tenen quelcom de malícia i competitivitat per tenir la raó, per jugar, per guanyar...), però per damunt de tot demostra respecte per l'opinió dels demés, fuig dels dogmatismes i ens apropa a una voluntat de pacte. No busca vèncer, ni convèncer. Talment com si només converséssim o enraonéssim.
És curiós com, a vegades, frases i paraules agafades al vol omplen de sentit petites parcel·les de la nostra vida fins a teixir una trama: conversa, reunió, negociació, psicologia, empatia, respecte, raó, pacte, acord, consens, etc.
Tant de bo no les oblidi.
