Després de la reunió mantinguda amb el subdelegat del govern de l'Estat, sr. Francesc Francisco-Busquets, i el cap del Servei Provincial de Costes a Girona, sr. Enric Girona, aquest dimarts passat, podem començar a aclarir alguns dubtes pel que fa als efectes de l'atermenament del riu Fluvià i del rec Sirvent:
1) En primer lloc, no hi haurà una duplicitat de dominis. Això significa que l'Estat col·locarà les fites fins allà on considera que arriba l'aigua salina i, per tant, el domini públic maritimoterrestre. En aquest tram, doncs, no hi haurà domini públic hidràulic i l'Agència Catalana de l'Aigua no hi serà competent.
2) En segon lloc, la Llei de Costes del 1988 deixa una porta oberta per tal que l'expedient d'atermenament s'adapti al planejament vigent.
La servitud de protecció que preveu la Llei és de 20 metres per al sòl urbà consolidat (cas d'algunes cases del Nàutic Parc -Club Nàutic-, per exemple, i de 100 metres per al sòl no urbanitzable (majoritàriament sòl d'alt valor agrícola o bé d'especial valor natural i paisatgístic -Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà-).
Per a les cases del Club Nàutic afectades, cal veure quin règim d'atorgament de llicències d'obres se'ls aplica, tot i que és més que probable que la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat hagi d'informar preceptivament abans que l'Ajuntament pugui donar cap llicència d'obres en aquestes cases.
El que no diu la Llei és què succeeix amb el sòl urbanitzable però encara no desenvolupat. En aquesta situació s'hi troben el SUS-3 (Els Joncars, davant de l'escola) i la UA-13 (baixada a l'escorxador des del pont), i malgrat que ambdós àmbits ja preveien unes cessions d'espais lliures molt importants i l'adaptació potser serà menys problemàtica, intentarem fins al final que l'afectació sigui mínima. La interpretació que fa el Servei Provincial de Costes a Girona de la Llei considera que la servitud de protecció hauria de ser la mateixa que per al sòl no urbanitzable, és a dir, de 100 metres, la qual cosa suposaria que l'Ajuntament hauria de modificar aquests àmbits del PGOU per adaptar-los a la Llei de Costes.
Ara bé, com que en el moment de l'aprovació del text refós del PGOU el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí no va fer-hi cap al·legació, sembla que com a municipi se'ns obra la possibilitat de negociar amb el Servei Provincial de Costes l'encaix de la Llei de Costes amb el PGOU actual.
A la pràctica, això significa que haurem de mirar cas per cas i negociar en cada àmbit que entri en conflicte amb la Llei de Costes quina serà l'afectació de la servitud de protecció del domini públic maritimoterrestre en el sòl no urbanitzable esmentat. En cap cas significa que per al municipi de Sant Pere es farà una reducció general de la servitud de protecció, però sí que negociarem cas per cas per intentar que aquesta afectació es redueixi i respecti al màxim l'actual PGOU.
3) Per altra banda, la navegabilitat del tram baix del riu des del Club Nàutic també és un element a tenir en compte per considerar aquest espai de domini públic maritimoterrestre. El fet que l'autorització per obrir de bocana s'hagi de demanar a la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat i que s'hagi traspassat a aquesta mateixa Direcció General la gestió de la renovació de la concessió administrativa de la instal·lació del Club, i no a l'Agència Catalana de l'Aigua, ens dóna una pista de fins on arriba el domini públic maritimoterrestre.
A títol personal crec que molt probablement l'autorització per a la navegabilitat en aquest tram també l'acabarà donant la Direcció General de Ports, Aeoroports i Costes de la Generalitat, depenent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Em costaria molt de creure que l'Agència Catalana de l'Aigua, organisme autònom presidit pel conseller de Medi Ambient i Habitatge, presentés cap mena de batalla jurídica per conservar el domini públic hidràulic sobre aquesta zona, sobretot per no entrar en una pugna amb un altre departament de la Generalitat.
4) En contra del posicionament de l'Ajuntament de rebutjar l'atermenament hi juga el fet que existeix el precedent del riu Ebre, que té una afectació del domini públic maritimoterrestre que arriba fins a la ciutat de Tortosa.
En qualsevol cas, estem pendents d'organitzar una xerrada amb els veïns per tal d'assessorar-los tècnicament i jurídica del que representa l'Acte de fitació que tindrà lloc el 29 d'abril a les 9 h. al 1r pis del Casal Cultural de Sant Pere Pescador, situat al c. del Forn, 2.
No dubteu a posar-vos en contacte amb l'Ajuntament per a tot tipus de consultes o aclariments.
divendres, 27 de febrer del 2009
dilluns, 23 de febrer del 2009
Ballar al so que toca.
La pitjor pedregada que recorden els més grans del poble, la llevantada més forta dels darrers 40 o 50 anys, la crisi de les crisis (i suposo que en diuen així perquè encara no saben exactament d'on ve), la mort del treballador més pencaire de tot l'Ajuntament (segurament l'únic imprescindible), una multa per abocar les aigües residuals del nucli del poble al riu Fluvià, dues més per abocar les aigües residuals del Mas Sopas al rec, el futur Pla Especial del Parc Natural que vol regular el Fluvià Marina, l'àmbit marí i restringir definitivament l'accés dels vehicles a les platges, l'Estat que vol afectar el riu Fluvià i el rec Sirvent com a domini públic maritimoterrestre (de costes, per entendre'ns), reiterats episodis de furts a l'interior de vehicles i inseguretat dels veïns...
I mentrestant el projecte de connexió a la depuradora de l'Escala-Albons que no acaba d'arribar (cosa que, mira per on, provoca que s'aboquin durant més temps les aigües residuals al riu), les lleres del riu brutes (d'això ningú se'n recorda), els tamarius de la platja fets un cristo (d'això alguns tampoc se'n recorden), mancança d'efectius del cos de Mossos d'Esquadra (fan el que poden, però és poc, massa poc), inexistència de pressupost per enretirar la sorra que ocupa l'aparcament de la platja del Cortal de la Vila abans que comenci la temporada d'estiu (i com si d'un acudit dolent es tractés, penseu que a alguns els pagaran altra vegada un passeig marítim nou)...
No sé ni si val la pena afegir cap altra cosa, però segur que me'n descuido alguna perla. Davant d'això però, estic segur que estem preparats pel que hagi de venir, que per força han de ser temps millors.
Tampoc sé si les administracions estem en crisi, en fallida tècnica i ni si un pla de xoc ens redimirà a tots plegats. El que sí que tinc clar és que la imatge que estem donant els qui tenim càrrecs de responsabilitat no és bona. Potser fa falta una mica d'autocrítica.
Com que no tinc la recepta màgica, apel·lo a l'ètica del treball i al sentit comú per tirar endavant. I fermesa, molta fermesa per fer les coses bé.
Ens en farà falta una bona dosi.
Potser no ho sembla, però Sant Pere es mou.
Tingueu confiança.
I mentrestant el projecte de connexió a la depuradora de l'Escala-Albons que no acaba d'arribar (cosa que, mira per on, provoca que s'aboquin durant més temps les aigües residuals al riu), les lleres del riu brutes (d'això ningú se'n recorda), els tamarius de la platja fets un cristo (d'això alguns tampoc se'n recorden), mancança d'efectius del cos de Mossos d'Esquadra (fan el que poden, però és poc, massa poc), inexistència de pressupost per enretirar la sorra que ocupa l'aparcament de la platja del Cortal de la Vila abans que comenci la temporada d'estiu (i com si d'un acudit dolent es tractés, penseu que a alguns els pagaran altra vegada un passeig marítim nou)...
No sé ni si val la pena afegir cap altra cosa, però segur que me'n descuido alguna perla. Davant d'això però, estic segur que estem preparats pel que hagi de venir, que per força han de ser temps millors.
Tampoc sé si les administracions estem en crisi, en fallida tècnica i ni si un pla de xoc ens redimirà a tots plegats. El que sí que tinc clar és que la imatge que estem donant els qui tenim càrrecs de responsabilitat no és bona. Potser fa falta una mica d'autocrítica.
Com que no tinc la recepta màgica, apel·lo a l'ètica del treball i al sentit comú per tirar endavant. I fermesa, molta fermesa per fer les coses bé.
Ens en farà falta una bona dosi.
Potser no ho sembla, però Sant Pere es mou.
Tingueu confiança.
dimecres, 18 de febrer del 2009
El riu Fluvià i el rec Sirvent: per una política de dignificació de la vida al territori diguem no a l'atermenament!
Sense embuts: l'Ajuntament de Sant Pere Pescador amb el consens de tots els grups municipals que formen part del consistori s'oposa a l'atermenament del riu Fluvià i el rec Sirvent com a domini públic maritimoterrestre.
Ho fem per diversos motius, tot i que a títol personal expressaré la meva opinió sobre els que considero més rellevants:
1) En primer lloc perquè creiem fermament que d'acord amb la Llei de Costes del 1988 no és d'aplicació el domini públic maritimoterrestre als cursos del riu Fluvià i el rec Sirvent. Per a la nostra defensa jurídica haurem d'aportar proves pericials que demostrin el perquè de la intrusió d'aigua salina al riu Fluvià, tot i que és fàcil entendre que no podem admetre que aquesta intrusió es degui a les marees o a les onades dels temporals.
Per què no formulem la pregunta al revés? Per què no ens preguntem quina administració pública té la responsabilitat d'haver autoritzat dragar el riu Fluvià i quins efectes va tenir això pel que fa a la intrusió d'aigua salina al curs fluvial?
Més enllà de tot això, el sentit comú ens porta a pensar que en cap cas un curs fluvial pot ser afectat com a domini públic maritimoterrestre i que això obre una caixa de pandora difícil de tancar.
2) En segon lloc perquè creiem que la raó de ser del domini públic maritimoterrestre és preservar un territori i un entorn litoral del desenvolupament urbanístic i no pas afectar el sòl no urbanitzable que es troba a uns quants kilòmetres riu o rec amunt del mar i l'activitat agrícola com a mitjà de vida que l'ús d'aquest sòl porta aparellat.
3) En tercer lloc perquè la Generalitat de Catalunya ja té competències al riu Fluvià i al rec Sirvent mitjançant el domini públic hidràulic que ve donat per la Llei d'Aigües del 1985. Si no vaig errat, l'Agència Catalana de l'Aigua és competent en aquest espai, així com també ho és la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat després dels darrers traspassos competencials Estat-Generalitat. Per tal de donar un exemple, la gestió de les autoritzacions i de les concessions administratives ha estat traspassada a la Generalitat i l'ocupació d'espais com la desembocadura del riu Fluvià per part de l'Escola de vela Fluvià-La Gola i la renovació de la concessió administrativa del Club Nàutic sembla ser que corresponen a aquest departament.
A més a més, el riu es troba dins els límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, entitat que s'encarrega de la seva custòdia i que, per tant, també haurà de dir-hi la seva.
4) En quart lloc perquè ens preocupa i molt que les administracions es dediquin a posar traves als ciutadans quan aquests ja tenen prou dificultats per tirar endavant dia a dia. No n'hi ha prou amb un excés de normativa que ho complica tot. Per acabar-ho d'arreglar, l'Estat arriba i ho embolica tot. Si un malpensa, arriba a la conclusió que l'única intenció que té l'Estat és la d'afectar aquests espais amb un afany recaptatori, o el que és el mateix, per tal de cobrar una taxa d'ocupació similar a la que anualment paguen els ajuntaments per l'ocupació de les platges a través del Pla d'usos de temporada de les platges.
El que encara és més paradoxal és que se'ns digui que caldrà veure quins efectes tindrà aquest atermenament sobre tot aquell sòl que ha canviat la seva classificació des del planejament municipal que hi havia vigent en el moment de l'entrada en vigor de la Llei de Costes del 1988. Significa això que aquell sòl que amb el planejament municipal del 1984 era sòl no urbanitzable i que va canviar de classificació amb el planejament municipal del 2003, passant a ser sòl urbanitzable, es veurà afectat?
6) En darrer lloc perquè la funció de l'administració pública és facilitar els tràmits als veïns i no dificultar-los la vida. Què passarà amb els conreus a tocar del riu Fluvià i del rec Sirvent? Què passarà quan un propietari d'un sòl no urbanitzable amb un ús agrícola vulgui construir un cobert per a fer la funció de magatzem d'eines o fer una caseta amb un motor per bombar l'aigua per a regadiu? Què passarà si hi ha sòl urbà consolidat afectat per aquest atermenament, es podran concedir llicències d'obres en la zona de domini? Quina administració les concedirà? En qualsevol cas, imagineu-vos quin panorama si per demanar una llicència d'obres o d'ús en un terreny de propietat privada afectat pel domini públic maritimoterrestre cal fer-ho a la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat.
Ja em sembla sentir molta gent que riu...
A dia d'avui, molts d'aquests interrogants encara no s'han aclarit. Demà dijous a la tarda hi ha una reunió a la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat amb el director general, sr. Oriol Balaguer, i la subdirectora general, sra. Rosa Maria Busquets, per saber quin és el posicionament oficial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Creiem que la postura més digna és la de fer una defensa jurídica conjunta contra l'expedient d'atermenament. Encara ens queda saber quin serà el posicionament de l'Agència Catalana de l'Aigua en tot aquest tema. Per prudència, prefereixo esperar.
Per altra banda, el dimarts vinent hi ha una altra reunió amb el subdelegat del govern de l'Estat a Girona, sr. Francesc Francisco-Busquets, i el cap del Servei Provincial de Costes a Girona, sr. Enric Girona, per mirar sobre plànol quins són els efectes d'aquest atermenament sobre el planejament urbanístic municipal vigent.
Aquesta setmana passada, el diputat d'ERC al Congrés de Madrid, sr. Francesc Canet, va formular una pregunta oral sobre aquest tema al Secretari General del Mar, sr. Juan Carlos Martín Fragueiro, que va obtenir una resposta tan vague com que l'Estat ha realitzat l'atermenament al 85% del litoral espanyol i només resta el 15% per concloure. En breu, es formularà una pregunta escrita al Congrés per tal de rebre una resposta més rigorosa al respecte.
Sigui com sigui, us mantindrem informats.
Ho fem per diversos motius, tot i que a títol personal expressaré la meva opinió sobre els que considero més rellevants:
1) En primer lloc perquè creiem fermament que d'acord amb la Llei de Costes del 1988 no és d'aplicació el domini públic maritimoterrestre als cursos del riu Fluvià i el rec Sirvent. Per a la nostra defensa jurídica haurem d'aportar proves pericials que demostrin el perquè de la intrusió d'aigua salina al riu Fluvià, tot i que és fàcil entendre que no podem admetre que aquesta intrusió es degui a les marees o a les onades dels temporals.
Per què no formulem la pregunta al revés? Per què no ens preguntem quina administració pública té la responsabilitat d'haver autoritzat dragar el riu Fluvià i quins efectes va tenir això pel que fa a la intrusió d'aigua salina al curs fluvial?
Més enllà de tot això, el sentit comú ens porta a pensar que en cap cas un curs fluvial pot ser afectat com a domini públic maritimoterrestre i que això obre una caixa de pandora difícil de tancar.
2) En segon lloc perquè creiem que la raó de ser del domini públic maritimoterrestre és preservar un territori i un entorn litoral del desenvolupament urbanístic i no pas afectar el sòl no urbanitzable que es troba a uns quants kilòmetres riu o rec amunt del mar i l'activitat agrícola com a mitjà de vida que l'ús d'aquest sòl porta aparellat.
3) En tercer lloc perquè la Generalitat de Catalunya ja té competències al riu Fluvià i al rec Sirvent mitjançant el domini públic hidràulic que ve donat per la Llei d'Aigües del 1985. Si no vaig errat, l'Agència Catalana de l'Aigua és competent en aquest espai, així com també ho és la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat després dels darrers traspassos competencials Estat-Generalitat. Per tal de donar un exemple, la gestió de les autoritzacions i de les concessions administratives ha estat traspassada a la Generalitat i l'ocupació d'espais com la desembocadura del riu Fluvià per part de l'Escola de vela Fluvià-La Gola i la renovació de la concessió administrativa del Club Nàutic sembla ser que corresponen a aquest departament.
A més a més, el riu es troba dins els límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, entitat que s'encarrega de la seva custòdia i que, per tant, també haurà de dir-hi la seva.
4) En quart lloc perquè ens preocupa i molt que les administracions es dediquin a posar traves als ciutadans quan aquests ja tenen prou dificultats per tirar endavant dia a dia. No n'hi ha prou amb un excés de normativa que ho complica tot. Per acabar-ho d'arreglar, l'Estat arriba i ho embolica tot. Si un malpensa, arriba a la conclusió que l'única intenció que té l'Estat és la d'afectar aquests espais amb un afany recaptatori, o el que és el mateix, per tal de cobrar una taxa d'ocupació similar a la que anualment paguen els ajuntaments per l'ocupació de les platges a través del Pla d'usos de temporada de les platges.
5) En cinquè lloc perquè trobem inconcebible que ençà de la Llei de Costes del 1988, vint-i-un anys després l'Estat pretengui afectar com a domini públic maritimoterrestre espais que res tenen a veure amb la costa i que molta gent s'ha encarregat de mantenir nets i en perfectes condicions perquè eren el seu mitjà de subsistència, com és el cas de l'agricultura. Des del territori també tenim el dret de viure en pau sense ingerències contínues de les administracions.
El que encara és més paradoxal és que se'ns digui que caldrà veure quins efectes tindrà aquest atermenament sobre tot aquell sòl que ha canviat la seva classificació des del planejament municipal que hi havia vigent en el moment de l'entrada en vigor de la Llei de Costes del 1988. Significa això que aquell sòl que amb el planejament municipal del 1984 era sòl no urbanitzable i que va canviar de classificació amb el planejament municipal del 2003, passant a ser sòl urbanitzable, es veurà afectat?
6) En darrer lloc perquè la funció de l'administració pública és facilitar els tràmits als veïns i no dificultar-los la vida. Què passarà amb els conreus a tocar del riu Fluvià i del rec Sirvent? Què passarà quan un propietari d'un sòl no urbanitzable amb un ús agrícola vulgui construir un cobert per a fer la funció de magatzem d'eines o fer una caseta amb un motor per bombar l'aigua per a regadiu? Què passarà si hi ha sòl urbà consolidat afectat per aquest atermenament, es podran concedir llicències d'obres en la zona de domini? Quina administració les concedirà? En qualsevol cas, imagineu-vos quin panorama si per demanar una llicència d'obres o d'ús en un terreny de propietat privada afectat pel domini públic maritimoterrestre cal fer-ho a la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat.
Ja em sembla sentir molta gent que riu...
A dia d'avui, molts d'aquests interrogants encara no s'han aclarit. Demà dijous a la tarda hi ha una reunió a la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat amb el director general, sr. Oriol Balaguer, i la subdirectora general, sra. Rosa Maria Busquets, per saber quin és el posicionament oficial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Creiem que la postura més digna és la de fer una defensa jurídica conjunta contra l'expedient d'atermenament. Encara ens queda saber quin serà el posicionament de l'Agència Catalana de l'Aigua en tot aquest tema. Per prudència, prefereixo esperar.
Per altra banda, el dimarts vinent hi ha una altra reunió amb el subdelegat del govern de l'Estat a Girona, sr. Francesc Francisco-Busquets, i el cap del Servei Provincial de Costes a Girona, sr. Enric Girona, per mirar sobre plànol quins són els efectes d'aquest atermenament sobre el planejament urbanístic municipal vigent.
Aquesta setmana passada, el diputat d'ERC al Congrés de Madrid, sr. Francesc Canet, va formular una pregunta oral sobre aquest tema al Secretari General del Mar, sr. Juan Carlos Martín Fragueiro, que va obtenir una resposta tan vague com que l'Estat ha realitzat l'atermenament al 85% del litoral espanyol i només resta el 15% per concloure. En breu, es formularà una pregunta escrita al Congrés per tal de rebre una resposta més rigorosa al respecte.
Sigui com sigui, us mantindrem informats.
dilluns, 2 de febrer del 2009
Capitalitzem esforços al voltant de l'esport.
Durant la darrera setmana he anat fins a tres vegades a visitar el futur pavelló poliesportiu. Sentiments contraposats. Per un costat, el projecte arquitectònic és fantàstic, d'una qualitat fora de dubte. Per l'altre, una enorme incertesa. La de tenir entremans la responsabilitat de la gestió del manteniment i la dinamització de l'equipament més gran del municipi, escola al marge. Això és responsabilitat, molta responsabilitat.
Davant d'això, cal tenir unes quantes coses clares. L'esforç per tirar endavant amb aquest projecte ha estat i és tan gran que la seva culminació ens ha de fer reflexionar a tots. Potser ha arribat l'hora d'acabar amb inèrcies del passat i que el pavelló sigui un nou punt de partida. Més enllà de la discussió sobre la seva idoneïtat, ara ens toca posar-nos a treballar de valent: tenim instal·lacions, però ens manca contingut.
El primer que caldrà decidir és com gestionar-lo adequadament. Un reglament d'ús de la instal·lació és del tot necessari, així com la comprensió per part de tothom que l'accés al seu interior no pot (ni ha de) ser lliure, ni mancat de planificació. Posteriorment caldrà fer una aposta ferma i valenta pel foment de l'esport al municipi, sobretot el de formació. Només així hi haurà la base sòlida necessària per tal que a través d'aquest treball en puguin sortir clubs esportius estables. El camí serà de llarg recorregut i haurem de tenir paciència, però no tenim pressa. Tot arribarà.
Comptem amb tots els veïns del poble perquè, a poc a poc, us apropeu a un equipament que heu de saber fer-vos vostre i alhora deixar de mirar amb recel. Tant de bo la pràctica esportiva del municipi augmenti notablement i tant de bo això sigui com a conseqüència de disposar d'una instal·lació d'aquesta mena. Si és així, benvingudes siguin ambdues coses.
La proximitat de l'escola ens hi ajudarà perquè des de que tinc ús de la raó sempre ha estat un bressol i un viver de nous esportistes. Aquesta vegada no serà diferent. La resta és feina nostra i per això hi estem treballant de valent. Estic segur que, entre tots, no decebrem a ningú. S'ha acabat fer les coses pel boc gros. Aprofitem l'oportunitat que se'ns obre al davant. Mai l'esport haurà tingut unes instal·lacions com les d'ara. Un cop s'enllesteixi la construcció dels vestidors del camp municipal d'esports i el pavelló sigui una realitat, ja no valdrà mirar enrere. Siguem positius i serem capaços de capitalitzar l'esport del poble i dels pobles veïns més pròxims, tal i com ja s'està fent, i amb molt d'encert, per part del club de futbol, treballant des de la proximitat a la gent i la inversió en el futbol de base.
Que el pavelló hipoteca les inversions municipals dels propers anys? Doncs a treballar per treure'n el màxim rendiment i ser capaços de generar negoci -per petit que sigui- al seu voltant. Parlem d'esport, però també del dinamisme comercial i el benefici econòmic que comporta.
No val a deixar-nos emportar per la desesperança. Jo no tinc desesperança ni cap mena de dubte que arribarà el moment en què mirarem enrere i, sense adonar-nos-en, el pavelló ja formarà part indestriable de la nostra vida quotidiana com a poble, tot i que el camí serà llarg i farragós. Espero que sigui per bé.
Us imagineu tornar a tenir un club de voleibol com el que va emigrar a Castelló d'Empúries? I d'handbol? Alguns de vosaltres potser no ho sabeu, però Sant Pere va disposar d'un equip femení d'handbol escolar que va ser l'enveja de tot Catalunya, arribant a disputar el campionat d'Espanya.
Ara que moltes de vosaltres sou mares, ens ajudareu a tornar-ho a fer realitat? Per aconseguir-ho no hi sobra ningú, tots hi esteu convidats.
Comenceu a escalfar-vos, que d'aquí a molt poc entrarem tots al terreny de joc.
Davant d'això, cal tenir unes quantes coses clares. L'esforç per tirar endavant amb aquest projecte ha estat i és tan gran que la seva culminació ens ha de fer reflexionar a tots. Potser ha arribat l'hora d'acabar amb inèrcies del passat i que el pavelló sigui un nou punt de partida. Més enllà de la discussió sobre la seva idoneïtat, ara ens toca posar-nos a treballar de valent: tenim instal·lacions, però ens manca contingut.
El primer que caldrà decidir és com gestionar-lo adequadament. Un reglament d'ús de la instal·lació és del tot necessari, així com la comprensió per part de tothom que l'accés al seu interior no pot (ni ha de) ser lliure, ni mancat de planificació. Posteriorment caldrà fer una aposta ferma i valenta pel foment de l'esport al municipi, sobretot el de formació. Només així hi haurà la base sòlida necessària per tal que a través d'aquest treball en puguin sortir clubs esportius estables. El camí serà de llarg recorregut i haurem de tenir paciència, però no tenim pressa. Tot arribarà.
Comptem amb tots els veïns del poble perquè, a poc a poc, us apropeu a un equipament que heu de saber fer-vos vostre i alhora deixar de mirar amb recel. Tant de bo la pràctica esportiva del municipi augmenti notablement i tant de bo això sigui com a conseqüència de disposar d'una instal·lació d'aquesta mena. Si és així, benvingudes siguin ambdues coses.
La proximitat de l'escola ens hi ajudarà perquè des de que tinc ús de la raó sempre ha estat un bressol i un viver de nous esportistes. Aquesta vegada no serà diferent. La resta és feina nostra i per això hi estem treballant de valent. Estic segur que, entre tots, no decebrem a ningú. S'ha acabat fer les coses pel boc gros. Aprofitem l'oportunitat que se'ns obre al davant. Mai l'esport haurà tingut unes instal·lacions com les d'ara. Un cop s'enllesteixi la construcció dels vestidors del camp municipal d'esports i el pavelló sigui una realitat, ja no valdrà mirar enrere. Siguem positius i serem capaços de capitalitzar l'esport del poble i dels pobles veïns més pròxims, tal i com ja s'està fent, i amb molt d'encert, per part del club de futbol, treballant des de la proximitat a la gent i la inversió en el futbol de base.
Que el pavelló hipoteca les inversions municipals dels propers anys? Doncs a treballar per treure'n el màxim rendiment i ser capaços de generar negoci -per petit que sigui- al seu voltant. Parlem d'esport, però també del dinamisme comercial i el benefici econòmic que comporta.
No val a deixar-nos emportar per la desesperança. Jo no tinc desesperança ni cap mena de dubte que arribarà el moment en què mirarem enrere i, sense adonar-nos-en, el pavelló ja formarà part indestriable de la nostra vida quotidiana com a poble, tot i que el camí serà llarg i farragós. Espero que sigui per bé.
Us imagineu tornar a tenir un club de voleibol com el que va emigrar a Castelló d'Empúries? I d'handbol? Alguns de vosaltres potser no ho sabeu, però Sant Pere va disposar d'un equip femení d'handbol escolar que va ser l'enveja de tot Catalunya, arribant a disputar el campionat d'Espanya.
Ara que moltes de vosaltres sou mares, ens ajudareu a tornar-ho a fer realitat? Per aconseguir-ho no hi sobra ningú, tots hi esteu convidats.
Comenceu a escalfar-vos, que d'aquí a molt poc entrarem tots al terreny de joc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)