Durant la darrera setmana he anat fins a tres vegades a visitar el futur pavelló poliesportiu. Sentiments contraposats. Per un costat, el projecte arquitectònic és fantàstic, d'una qualitat fora de dubte. Per l'altre, una enorme incertesa. La de tenir entremans la responsabilitat de la gestió del manteniment i la dinamització de l'equipament més gran del municipi, escola al marge. Això és responsabilitat, molta responsabilitat.
Davant d'això, cal tenir unes quantes coses clares. L'esforç per tirar endavant amb aquest projecte ha estat i és tan gran que la seva culminació ens ha de fer reflexionar a tots. Potser ha arribat l'hora d'acabar amb inèrcies del passat i que el pavelló sigui un nou punt de partida. Més enllà de la discussió sobre la seva idoneïtat, ara ens toca posar-nos a treballar de valent: tenim instal·lacions, però ens manca contingut.
El primer que caldrà decidir és com gestionar-lo adequadament. Un reglament d'ús de la instal·lació és del tot necessari, així com la comprensió per part de tothom que l'accés al seu interior no pot (ni ha de) ser lliure, ni mancat de planificació. Posteriorment caldrà fer una aposta ferma i valenta pel foment de l'esport al municipi, sobretot el de formació. Només així hi haurà la base sòlida necessària per tal que a través d'aquest treball en puguin sortir clubs esportius estables. El camí serà de llarg recorregut i haurem de tenir paciència, però no tenim pressa. Tot arribarà.
Comptem amb tots els veïns del poble perquè, a poc a poc, us apropeu a un equipament que heu de saber fer-vos vostre i alhora deixar de mirar amb recel. Tant de bo la pràctica esportiva del municipi augmenti notablement i tant de bo això sigui com a conseqüència de disposar d'una instal·lació d'aquesta mena. Si és així, benvingudes siguin ambdues coses.
La proximitat de l'escola ens hi ajudarà perquè des de que tinc ús de la raó sempre ha estat un bressol i un viver de nous esportistes. Aquesta vegada no serà diferent. La resta és feina nostra i per això hi estem treballant de valent. Estic segur que, entre tots, no decebrem a ningú. S'ha acabat fer les coses pel boc gros. Aprofitem l'oportunitat que se'ns obre al davant. Mai l'esport haurà tingut unes instal·lacions com les d'ara. Un cop s'enllesteixi la construcció dels vestidors del camp municipal d'esports i el pavelló sigui una realitat, ja no valdrà mirar enrere. Siguem positius i serem capaços de capitalitzar l'esport del poble i dels pobles veïns més pròxims, tal i com ja s'està fent, i amb molt d'encert, per part del club de futbol, treballant des de la proximitat a la gent i la inversió en el futbol de base.
Que el pavelló hipoteca les inversions municipals dels propers anys? Doncs a treballar per treure'n el màxim rendiment i ser capaços de generar negoci -per petit que sigui- al seu voltant. Parlem d'esport, però també del dinamisme comercial i el benefici econòmic que comporta.
No val a deixar-nos emportar per la desesperança. Jo no tinc desesperança ni cap mena de dubte que arribarà el moment en què mirarem enrere i, sense adonar-nos-en, el pavelló ja formarà part indestriable de la nostra vida quotidiana com a poble, tot i que el camí serà llarg i farragós. Espero que sigui per bé.
Us imagineu tornar a tenir un club de voleibol com el que va emigrar a Castelló d'Empúries? I d'handbol? Alguns de vosaltres potser no ho sabeu, però Sant Pere va disposar d'un equip femení d'handbol escolar que va ser l'enveja de tot Catalunya, arribant a disputar el campionat d'Espanya.
Ara que moltes de vosaltres sou mares, ens ajudareu a tornar-ho a fer realitat? Per aconseguir-ho no hi sobra ningú, tots hi esteu convidats.
Comenceu a escalfar-vos, que d'aquí a molt poc entrarem tots al terreny de joc.
2 comentaris:
Normalment, primer es crea la necessitat i després es construeix l'equipament. Aquí us ho heu trobat així. Doncs endavant. Ara per emplenar aquest pavelló (suposo que és PAV3) necessiteu trobar un grup de persones que comencin amb un projecte de club, i que els pobles veïns (l'Armentera, Ventalló, Torroella de Fluvià i Vilamacolum) se n'aprofitin i portin tota la seva mainada a Sant Pere Pescador. Semblant al que feu amb el futbol base. Segur que hi ha molta mainada interessada en altres esports que no són futbol. I finalment, l'esport és educació i integració.
Concretament, per dimensions es tracta d'un PAV2, tot i que pressupostàriament té un cost molt més elevat que el que preveu el Consell Català de l'Esport per un PAV3, d'acord amb els preus estandarditzats dels mòduls de la xarxa bàsica d'instal·lacions esportives del Pla director d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC) del 2005.
El que ha encarit el projecte, sense comptar que la direcció d'obra, els imprevistos i la urbanització de l'entorn del pavelló no hi eren inclosos, és la qualitat arquitectònica -en especial de la seva estructura amb arcs de fusta i el seu finestram d'alumini-.
Pel que fa a la resta, estic totalment d'acord amb tu que ara toca fomentar l'esport i dinamitzar el pavelló amb una bona oferta a tots els nivells: de clubs, però també de formació a través de possibles escoles municipals. Caldrà atraure la gent -no només mainada, però sí sobretot- dels pobles del voltant i convertir el municipi en un punt de referència de la pràctica esportiva a aquesta zona del Baix Fluvià.
Fins ara a Sant Pere el triangle virtuós és el que de manera espontània ha sorgit al voltant de la joventut, la immigració i l'esport a través del futbol, que és el que ens ha donat millors resultats pel que fa a cohesió social i, en definitiva, a acomodament o integració dels nouvinguts. Hem d'aprendre d'aquest exemple i en la mesura del possible traslladar aquest model a aquest nou equipament.
Ganes no en faltaran.
Publica un comentari a l'entrada