La pitjor pedregada que recorden els més grans del poble, la llevantada més forta dels darrers 40 o 50 anys, la crisi de les crisis (i suposo que en diuen així perquè encara no saben exactament d'on ve), la mort del treballador més pencaire de tot l'Ajuntament (segurament l'únic imprescindible), una multa per abocar les aigües residuals del nucli del poble al riu Fluvià, dues més per abocar les aigües residuals del Mas Sopas al rec, el futur Pla Especial del Parc Natural que vol regular el Fluvià Marina, l'àmbit marí i restringir definitivament l'accés dels vehicles a les platges, l'Estat que vol afectar el riu Fluvià i el rec Sirvent com a domini públic maritimoterrestre (de costes, per entendre'ns), reiterats episodis de furts a l'interior de vehicles i inseguretat dels veïns...
I mentrestant el projecte de connexió a la depuradora de l'Escala-Albons que no acaba d'arribar (cosa que, mira per on, provoca que s'aboquin durant més temps les aigües residuals al riu), les lleres del riu brutes (d'això ningú se'n recorda), els tamarius de la platja fets un cristo (d'això alguns tampoc se'n recorden), mancança d'efectius del cos de Mossos d'Esquadra (fan el que poden, però és poc, massa poc), inexistència de pressupost per enretirar la sorra que ocupa l'aparcament de la platja del Cortal de la Vila abans que comenci la temporada d'estiu (i com si d'un acudit dolent es tractés, penseu que a alguns els pagaran altra vegada un passeig marítim nou)...
No sé ni si val la pena afegir cap altra cosa, però segur que me'n descuido alguna perla. Davant d'això però, estic segur que estem preparats pel que hagi de venir, que per força han de ser temps millors.
Tampoc sé si les administracions estem en crisi, en fallida tècnica i ni si un pla de xoc ens redimirà a tots plegats. El que sí que tinc clar és que la imatge que estem donant els qui tenim càrrecs de responsabilitat no és bona. Potser fa falta una mica d'autocrítica.
Com que no tinc la recepta màgica, apel·lo a l'ètica del treball i al sentit comú per tirar endavant. I fermesa, molta fermesa per fer les coses bé.
Ens en farà falta una bona dosi.
Potser no ho sembla, però Sant Pere es mou.
Tingueu confiança.
1 comentari:
La majoria de problemes que esmentes són reiteratius i no patrimoni exclusiu de Sant Pere. L'agreujant és que el moment econòmic no ens permet afrontar-los en les condicions adequades. Tenim l'obligació d'aplicar sentit comú, enginy i treball. Estic totalment d'acord amb tú. Ara, més que mai, la societat que representem ens necessita.
Publica un comentari a l'entrada