Ho fem per diversos motius, tot i que a títol personal expressaré la meva opinió sobre els que considero més rellevants:
1) En primer lloc perquè creiem fermament que d'acord amb la Llei de Costes del 1988 no és d'aplicació el domini públic maritimoterrestre als cursos del riu Fluvià i el rec Sirvent. Per a la nostra defensa jurídica haurem d'aportar proves pericials que demostrin el perquè de la intrusió d'aigua salina al riu Fluvià, tot i que és fàcil entendre que no podem admetre que aquesta intrusió es degui a les marees o a les onades dels temporals.
Per què no formulem la pregunta al revés? Per què no ens preguntem quina administració pública té la responsabilitat d'haver autoritzat dragar el riu Fluvià i quins efectes va tenir això pel que fa a la intrusió d'aigua salina al curs fluvial?
Més enllà de tot això, el sentit comú ens porta a pensar que en cap cas un curs fluvial pot ser afectat com a domini públic maritimoterrestre i que això obre una caixa de pandora difícil de tancar.
2) En segon lloc perquè creiem que la raó de ser del domini públic maritimoterrestre és preservar un territori i un entorn litoral del desenvolupament urbanístic i no pas afectar el sòl no urbanitzable que es troba a uns quants kilòmetres riu o rec amunt del mar i l'activitat agrícola com a mitjà de vida que l'ús d'aquest sòl porta aparellat.
3) En tercer lloc perquè la Generalitat de Catalunya ja té competències al riu Fluvià i al rec Sirvent mitjançant el domini públic hidràulic que ve donat per la Llei d'Aigües del 1985. Si no vaig errat, l'Agència Catalana de l'Aigua és competent en aquest espai, així com també ho és la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat després dels darrers traspassos competencials Estat-Generalitat. Per tal de donar un exemple, la gestió de les autoritzacions i de les concessions administratives ha estat traspassada a la Generalitat i l'ocupació d'espais com la desembocadura del riu Fluvià per part de l'Escola de vela Fluvià-La Gola i la renovació de la concessió administrativa del Club Nàutic sembla ser que corresponen a aquest departament.
A més a més, el riu es troba dins els límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, entitat que s'encarrega de la seva custòdia i que, per tant, també haurà de dir-hi la seva.
4) En quart lloc perquè ens preocupa i molt que les administracions es dediquin a posar traves als ciutadans quan aquests ja tenen prou dificultats per tirar endavant dia a dia. No n'hi ha prou amb un excés de normativa que ho complica tot. Per acabar-ho d'arreglar, l'Estat arriba i ho embolica tot. Si un malpensa, arriba a la conclusió que l'única intenció que té l'Estat és la d'afectar aquests espais amb un afany recaptatori, o el que és el mateix, per tal de cobrar una taxa d'ocupació similar a la que anualment paguen els ajuntaments per l'ocupació de les platges a través del Pla d'usos de temporada de les platges.
5) En cinquè lloc perquè trobem inconcebible que ençà de la Llei de Costes del 1988, vint-i-un anys després l'Estat pretengui afectar com a domini públic maritimoterrestre espais que res tenen a veure amb la costa i que molta gent s'ha encarregat de mantenir nets i en perfectes condicions perquè eren el seu mitjà de subsistència, com és el cas de l'agricultura. Des del territori també tenim el dret de viure en pau sense ingerències contínues de les administracions.
El que encara és més paradoxal és que se'ns digui que caldrà veure quins efectes tindrà aquest atermenament sobre tot aquell sòl que ha canviat la seva classificació des del planejament municipal que hi havia vigent en el moment de l'entrada en vigor de la Llei de Costes del 1988. Significa això que aquell sòl que amb el planejament municipal del 1984 era sòl no urbanitzable i que va canviar de classificació amb el planejament municipal del 2003, passant a ser sòl urbanitzable, es veurà afectat?
6) En darrer lloc perquè la funció de l'administració pública és facilitar els tràmits als veïns i no dificultar-los la vida. Què passarà amb els conreus a tocar del riu Fluvià i del rec Sirvent? Què passarà quan un propietari d'un sòl no urbanitzable amb un ús agrícola vulgui construir un cobert per a fer la funció de magatzem d'eines o fer una caseta amb un motor per bombar l'aigua per a regadiu? Què passarà si hi ha sòl urbà consolidat afectat per aquest atermenament, es podran concedir llicències d'obres en la zona de domini? Quina administració les concedirà? En qualsevol cas, imagineu-vos quin panorama si per demanar una llicència d'obres o d'ús en un terreny de propietat privada afectat pel domini públic maritimoterrestre cal fer-ho a la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat.
Ja em sembla sentir molta gent que riu...
A dia d'avui, molts d'aquests interrogants encara no s'han aclarit. Demà dijous a la tarda hi ha una reunió a la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat amb el director general, sr. Oriol Balaguer, i la subdirectora general, sra. Rosa Maria Busquets, per saber quin és el posicionament oficial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Creiem que la postura més digna és la de fer una defensa jurídica conjunta contra l'expedient d'atermenament. Encara ens queda saber quin serà el posicionament de l'Agència Catalana de l'Aigua en tot aquest tema. Per prudència, prefereixo esperar.
Per altra banda, el dimarts vinent hi ha una altra reunió amb el subdelegat del govern de l'Estat a Girona, sr. Francesc Francisco-Busquets, i el cap del Servei Provincial de Costes a Girona, sr. Enric Girona, per mirar sobre plànol quins són els efectes d'aquest atermenament sobre el planejament urbanístic municipal vigent.
Aquesta setmana passada, el diputat d'ERC al Congrés de Madrid, sr. Francesc Canet, va formular una pregunta oral sobre aquest tema al Secretari General del Mar, sr. Juan Carlos Martín Fragueiro, que va obtenir una resposta tan vague com que l'Estat ha realitzat l'atermenament al 85% del litoral espanyol i només resta el 15% per concloure. En breu, es formularà una pregunta escrita al Congrés per tal de rebre una resposta més rigorosa al respecte.
Sigui com sigui, us mantindrem informats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada