Riu Fluvià (II).

Després de la reunió mantinguda amb el subdelegat del govern de l'Estat, sr. Francesc Francisco-Busquets, i el cap del Servei Provincial de Costes a Girona, sr. Enric Girona, aquest dimarts passat, podem començar a aclarir alguns dubtes pel que fa als efectes de l'atermenament del riu Fluvià i del rec Sirvent:

1) En primer lloc, no hi haurà una duplicitat de dominis. Això significa que l'Estat col·locarà les fites fins allà on considera que arriba l'aigua salina i, per tant, el domini públic maritimoterrestre. En aquest tram, doncs, no hi haurà domini públic hidràulic i l'Agència Catalana de l'Aigua no hi serà competent.

2) En segon lloc, la Llei de Costes del 1988 deixa una porta oberta per tal que l'expedient d'atermenament s'adapti al planejament vigent.
La servitud de protecció que preveu la Llei és de 20 metres per al sòl urbà consolidat (cas d'algunes cases del Nàutic Parc -Club Nàutic-, per exemple, i de 100 metres per al sòl no urbanitzable (majoritàriament sòl d'alt valor agrícola o bé d'especial valor natural i paisatgístic -Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà-).
Per a les cases del Club Nàutic afectades, cal veure quin règim d'atorgament de llicències d'obres se'ls aplica, tot i que és més que probable que la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat hagi d'informar preceptivament abans que l'Ajuntament pugui donar cap llicència d'obres en aquestes cases.

El que no diu la Llei és què succeeix amb el sòl urbanitzable però encara no desenvolupat. En aquesta situació s'hi troben el SUS-3 (Els Joncars, davant de l'escola) i la UA-13 (baixada a l'escorxador des del pont), i malgrat que ambdós àmbits ja preveien unes cessions d'espais lliures molt importants i l'adaptació potser serà menys problemàtica, intentarem fins al final que l'afectació sigui mínima. La interpretació que fa el Servei Provincial de Costes a Girona de la Llei considera que la servitud de protecció hauria de ser la mateixa que per al sòl no urbanitzable, és a dir, de 100 metres, la qual cosa suposaria que l'Ajuntament hauria de modificar aquests àmbits del PGOU per adaptar-los a la Llei de Costes.

Ara bé, com que en el moment de l'aprovació del text refós del PGOU el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí no va fer-hi cap al·legació, sembla que com a municipi se'ns obra la possibilitat de negociar amb el Servei Provincial de Costes l'encaix de la Llei de Costes amb el PGOU actual.

A la pràctica, això significa que haurem de mirar cas per cas i negociar en cada àmbit que entri en conflicte amb la Llei de Costes quina serà l'afectació de la servitud de protecció del domini públic maritimoterrestre en el sòl no urbanitzable esmentat. En cap cas significa que per al municipi de Sant Pere es farà una reducció general de la servitud de protecció, però sí que negociarem cas per cas per intentar que aquesta afectació es redueixi i respecti al màxim l'actual PGOU.

3) Per altra banda, la navegabilitat del tram baix del riu des del Club Nàutic també és un element a tenir en compte per considerar aquest espai de domini públic maritimoterrestre. El fet que l'autorització per obrir de bocana s'hagi de demanar a la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat i que s'hagi traspassat a aquesta mateixa Direcció General la gestió de la renovació de la concessió administrativa de la instal·lació del Club, i no a l'Agència Catalana de l'Aigua, ens dóna una pista de fins on arriba el domini públic maritimoterrestre.

A títol personal crec que molt probablement l'autorització per a la navegabilitat en aquest tram també l'acabarà donant la Direcció General de Ports, Aeoroports i Costes de la Generalitat, depenent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Em costaria molt de creure que l'Agència Catalana de l'Aigua, organisme autònom presidit pel conseller de Medi Ambient i Habitatge, presentés cap mena de batalla jurídica per conservar el domini públic hidràulic sobre aquesta zona, sobretot per no entrar en una pugna amb un altre departament de la Generalitat.

4) En contra del posicionament de l'Ajuntament de rebutjar l'atermenament hi juga el fet que existeix el precedent del riu Ebre, que té una afectació del domini públic maritimoterrestre que arriba fins a la ciutat de Tortosa.

En qualsevol cas, estem pendents d'organitzar una xerrada amb els veïns per tal d'assessorar-los tècnicament i jurídica del que representa l'Acte de fitació que tindrà lloc el 29 d'abril a les 9 h. al 1r pis del Casal Cultural de Sant Pere Pescador, situat al c. del Forn, 2.

No dubteu a posar-vos en contacte amb l'Ajuntament per a tot tipus de consultes o aclariments.