Mentrestant caminem a poc a poc, però amb pas ferm.

És ben veritat que, tot sovint, alguns canvis són inapreciables per a la gent. Com qualsevol veí, el que ens preocupa més és posar remei a allò quotidià que ens afecta a la vida diària i, sobretot, que és visible. Per posar alguns exemples: tenir els carrers nets i més papereres a prop.

Tenim tendència a valorar molt allò palpable: les obres, les grans infraestructures, etc. i, contràriament, donem poca importància a un senyal de trànsit substituït o a un mirall que ens permet un millor accés a la carretera des d'una cantonada.

Des del punt de vista municipal ambdues coses són fonamentals perquè ens ajuden a millorar els serveis que oferim a la gent i, en definitiva, la qualitat de vida de tothom.

Malgrat tot, hi ha altres canvis més profunds que no tenen a veure amb allò que és visible sinó amb vèncer resistències, modificar comportaments i actituds i, en definitiva, fer pedagogia perquè les rutines siguin unes altres. Aparcar bé, fer un bon ús dels contenidors, mantenir nets els espais públics, etc. en són una bona mostra. Aquests darrers són molt més complicats i requereixen un recorregut més llarg.

És complex aconseguir que aquests canvis es produeixin immediatament. El més important és fer les coses amb criteri, al ritme que requereix cada actuació, no fer-les ràpidament. La gent sap perfectament quan una proposta és sincera i agraeix el tracte proper. No es deixa ensarronar i sap distingir quan es fa demagògia i quan no.

L'eficàcia amb la que es fan les coses cal mesurar-la en funció dels resultats obtinguts en la gestió municipal i en això hi ha ben poca cosa a dir, cada quatre anys la gent escull l'opció que creu més convenient per tirar endavant aquesta gestió.

L'equip de govern sorgit de les darreres eleccions municipals va fent el seu camí d'una manera serena i constant, sense fer fressa però sense pausa. Des de les aportacions individuals de cadascun dels regidors i amb una forma de treballar que premia el pluralisme d'opinions i n'extreu allò que entre tots plegats considerem la millor decisió de les possibles.

Naturalment, en política la discrepància és legítima, sobretot la que ve des de l'oposició, però sempre des d'un punt de vista de responsabilitat i sentit comú i, el més important, des de la veritat. Segurament hi ha qui està més d'acord o més en desacord en com fer i en com fem les coses, tot i que particularment sóc dels que penso que és important valorar la intenció amb la que aquestes coses es fan i no fer interpretacions esbiaixades que busquen confondre o desinformar als veïns.

Aquest és un Ajuntament obert a tothom que fomenta la participació a través d'un ventall més ampli d'activitats i alhora busca fer-la més diversa, atansant-se als diferents col·lectius -joves, gent gran, dones, etc.- i comunitats -també els nouvinguts- que integren el municipi. A més a més, mai ningú podrà negar que tenim la mà estesa a l'oposició. Si això no fos així, com s'entén el consens de tots els grups municipals al voltant dels projectes presentats al PUOSC (Pla únic d'obres i serveis) el passat 2007, o el consens i la defensa unànime de la totalitat dels nou regidors electes de la corporació de la proposta de modificació del PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana) en una xerrada informativa davant els veïns?

Desgraciadament, pel que fa a aquest darrer punt cal explicar que s'han presentat 135 signatures de veïns en contra del projecte i que l'acord de Ple del passat 29 d'octubre va acordar estimar parcialment les al·legacions presentades o, el que és més important, no tirar endavant la modificació del PGOU. Quina és la conclusió? Tot i pensar que la reserva de sòl per ubicar la llar d'infants i el dispensari mèdic al costat del centre cívic és i era una bona proposta d'acord amb la mancança de sòl que patim, també penso que cap projecte pot fer-se passant pel damunt de la voluntat d'un nombre tan important de veïns de la zona. Tenim el deure d'escoltar.

Amb poc més d'un any, el full de ruta està traçat i la línia a seguir es consolida dia a dia d'acord amb el programa electoral: l'ampliació del CEIP Llagut i la construcció d'una llar d'infants municipal i d'un dispensari mèdic formen l'eix programàtic de l'equip sobre la base del compromís per oferir més serveis, en especial els serveis bàsics d'atenció a alguns dels col·lectius més sensibles, per exemple la mainada i la gent gran, i millorar la qualitat dels ja existents. Si no ho recordo malament, projectes també compartits pels altres grups municipals.

Ara bé, els projectes cal anunciar-los quan estan ben lligats, no abans, i en aquest sentit la legislatura es preveu feixuga durant els primers anys, no per una qüestió electoralista o partidista, sinó de manca de recursos econòmics com a conseqüència de molts factors.

Al final, la veritat és obstinada i sempre surt a la llum. Nosaltres, l'equip de govern d'Independents per Sant Pere-Acord municipal que encapçalo, mentrestant caminem a poc a poc, però amb pas ferm. Sense perdre de vista el que vàrem prometre i sense entrar en debats estèrils. La nostra responsabilitat és governar i això fem, donant la nostra opinió, de cara i sense soroll.

Ja ho sabeu, hi ha qui pensa Sant Pere d'una altra manera.

Manchester United 5-Stoke City 0.

Viatjar t'obliga a obrir la ment. Nova gent, altres cultures, altres llengües, etc. Viatjar sol encara t'hi obliga més. En certa manera, un viatge en solitari t'obliga a enfrontar-te a tu mateix, a les teves mancances i punts febles. El més positiu de tot és que és l'única manera de fer-hi front perquè no comptes amb ningú de la teva plena confiança al voltant per ajudar-te.

No sé què en penseu, però arreu hi ha gent molt hospitalària i agradable, gent que et fa adonar que amb educació i un somriure es pot anar pertot. També t'adones que viatjar no és un concepte inequívoc, que hi ha moltes i variades maneres de fer-ho. Massa acostumats a tota mena de luxes sense els quals ens seria difícil viure, hi ha qui, en canvi, opta per prioritzar el carregar-se una motxilla a l'esquena i conèixer món d'una altra manera. Ni millor, ni pitjor, senzillament diferent.

Tampoc és veritat allò que viatjar és car. De fet, m'equivoco. Sí que n'és de car, perquè tot val molts diners. Però hi ha moltes formes d'estalviar diners viatjant, tot i que això significa renunciar a algunes coses.

Quan fa estona que no converses amb algú, s'agraeix molt el contacte i el calor de les persones. N'hi ha prou amb un comentari intranscendent per saber com ha acabat aquest o aquell partit de futbol o, fins i tot, amb rebre un sms o una trucada d'un amic que et tregui d'aquell estat d'abstracció en el que et trobes. El millor de tot és que depèn on vagis això ho podràs fer en una altra llengua.

Sense anar més lluny, avui mateix la pregunta Do you like football? m'ha servit per conèixer millor al meu company d'habitació, supporter del Manchester United, tal i com m'ha confessat ell. De fet, si us he de dir tota la veritat, ja ho havia esbrinat perquè porta l'escut del Manchester a les pantunfles i avui aquest matí quan hi he passat pel costat no he pogut resistir la temptació de mirar quin escut era i què hi posava.

Més tard a la tarda, mirant la televisió, a TV2 retransmetien en directe el partit de futbol Arsenal-Aston Villa (que ha acabat 0-2) i en Greg (la primera vegada havia escrit Craig però com que tenia dubtes del meu understanding en anglès li he preguntat per assegurar-me'n -com Gregorio m'ha dit- i he hagut de córrer a canviar-ho un cop ja publicat!) se m'ha atansat i m'ha ofert biscuits, és a dir galetes. Veient que m'estava empassant l'última mitja hora del partit m'ha preguntat si a mi també m'agradava el futbol. Li he contestat que sí mentre la fèiem petar sobre la premiership, la lliga espanyola i la nacionalitat de l'entrenador -manager en diuen ells- de l'Aston Villa, en Martin O'Neill:

-Martin O'Neill was the trainer of Celtic Glasgow. He is scottish -li he dit jo entre l'afirmació i la pregunta-.
-He is from northern Ireland -m'ha corregit ell-.

Cada vegada estava més content perquè al televisor i als seus auriculars -primer a aquests darrers- anaven arribant notícies de la contundent victòria del seu Manchester United contra l'Stoke City (5-0).

Viatjar té aquestes coses, sempre pots conèixer algú que t'inspiri per escriure un post. En Greg -per a mi serà sempre en Craig-, mentrestant està assegut al meu costat, utilitzant internet igual que jo, aliè al fet de ser el protagonista inesperat del meu relat.