divendres, 17 d’abril del 2009

Millorem els serveis públics al Mas Sopas.

Em fa especial il·lusió poder explicar que ja s'han iniciat els treballs de millora de la depuradora de la urbanització Mas Sopas.

Aquesta és una reivindicació dels veïns que ve de lluny i que té una problemàtica accentuada durant la temporada d'estiu i l'època de fortes calors.

Per tal de fer un petit resum podríem dir que la instal·lació ha quedat petita pel volum d'aigües residuals que cal tractar. O dit d'altra manera, les aigües residuals que cal tractar estan sobredimensionades per la depuradora existent.

Al seu moment, quan es van recepcionar les obres de la urbanització Mas Sopas per part de l'Ajuntament, el número de parcel·les edificades i el número d'unitats d'acampada del càmping L'Àmfora no eren les que són ara. Naturalment, la depuradora té uns dèficits difícils de solucionar si no és mitjançant la construcció d'una depuradora nova.

No obstant, en un context de futura connexió a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de l'Escala, projecte que amb tota probabilitat començarà aquest estiu i que significarà la connexió de la xarxa de sanejament del nucli urbà de Sant Pere i urbanitzacions, sense comptar-hi els càmpings (excepte els càmpings L'Àmfora i El Riu, que ja estan connectats a les xarxes existents), crec que és comprensible la inviabilitat econòmica de construir una nova depuradora a càrrec de l'Ajuntament.

Ara bé, sempre he defensat que els serveis públics bàsics són irrenunciables i que, per tant, calia fer inversions per millorar la instal·lació abans fins i tot de l'entrada en funcionament del nou sistema de sanejament.

Així, després de moltes reunions entre els serveis tècnics municipals, el càmping L'Àmfora i l'empresa Hidràulica Catalana de manteniment, vam arribar a un acord per fer front als dèficits i mancances de la instal·lació des d'un triple vessant:

1) Reduir les males olors dels residus sòlids exposats al sol.
2) Reduir el soroll provocat pel treball del motor.
3) Millorar el rendiment, la qualitat de l'aigua tractada i evitar el vessament d'aigües residuals.

A dia d'avui, ja s'han iniciat aquests treballs. Concretament, ja s'ha instal·lat una caseta metàl·lica que evita l'exposició al sol dels residus sòlids i, per tant, reduirà notablement les males olors patides per veïns, clients del càmping Las Palmeras i usuaris de les platges, com a conseqüència de la seva propagació a través del vent.

De cares a les properes setmanes, s'instal·laran els equips airejadors submergits formats per 4 bombes, la qual cosa significarà reduir el soroll i que, a més a més i en cas que algun d'aquests equips s'espatlli, la instal·lació encara continui funcionant amb la resta de bombes.

En darrer lloc, s'instal·larà un dipòsit auxiliar que evitarà el vessament d'aigües residuals en franges horàries puntuals de la temporada d'estiu. Tots aquests treballs aniran acompanyats d'una substitució de la tanca exterior de la depuradora i d'una millora del camí d'accés. Es preveu que les darreres obres estaran enllestides a principis del mes de juny.

Val a dir que, tot i ser una instal·lació municipal, la despesa d'inversió anirà a càrrec del càmping L'Àmfora, sobretot perquè s'ha tingut molt present que és qui més aigües residuals aporta a la xarxa de sanejament.

Penso que els veïns tenen un motiu per estar satisfets, tot i que probablement aquestes millores arriben amb molt retard.

Continuem pensant que els serveis públics són fonamentals i no escatimem cap esforç en aquest sentit, alhora que som conscients de la precarietat d'aquests serveis en altres urbanitzacions del municipi.

A poc a poc i bona lletra.

divendres, 10 d’abril del 2009

Molta vergonya i sense patinet.

Potser massa sovint cometem l'error de pensar que estem preparats per afrontar qualsevol situació. Tot i que jo sóc dels que pensa que mai te'n vas a dormir sense haver après alguna cosa nova, l'altre dia vaig quedar totalment descol·locat i pràcticament sense paraules.

Si la feina m'ho permet, tinc la costum de fer el cafè en alguns bars del poble, sobretot per esbargir-me una estona i aclarir les idees. Normalment no m'hi solc estar més d'un quart d'hora o vint minuts, el temps just per fullejar els diaris i parlar banalment de coses no massa transcendents amb el personal o clients del local.

El dimecres però, em vaig trobar en una situació que podria ser del tot normal si no fós per qui es va dirigir a mi i per la forma com ho va fer.

És bastant habitual que els veïns s'adrecin a mi per fer-me alguna pregunta o consultar-me qualsevol dubte fora d'hores de feina -si és que n'hi ha- i m'ho prenc com una cosa que va lligada al càrrec. M'ho prenc amb filosofia, per dir-ho d'una altra manera.

El que no m'esperava és que un nen es dirigís a mi amb tota la solemnitat del món i acompanyat del seu pare, que tot expectant prudencialment es situava un parell de metres al darrere seu amb una postura protectora i els braços plegats, em demanés que si us plau arreglés els forats dels carrers del Bon Relax II per evitar que cap altre nen caigués i no s'obrís el llavi com li havia passat a ell.

El que va passar a continuació ja no té importància, senzillament vaig fer el que vaig poder, és a dir, vaig intentar justificar-me dient que tenim un projecte previst que esperem que es tiri endavant aquesta primavera i bla, bla, bla.

Més enllà de si el que vaig dir és cert o no -que ho és- vaig sentir vergonya. Molta vergonya.

No estava preparat per una situació d'aquesta mena i espero no estar-ho mai. Espero tenir la suficient humanitat per sentir vergonya quan les coses no es fan com s'haurien de fer.

Aquest nen, que a cop d'ull tenia una edat indeterminada entre els 5 i els 10 anys, em va fer tocar de peus a terra de cop, i la patacada hauria pogut ser més grossa si no s'hagués adreçat a mi amb la senzillesa, educació, innocència i generositat que ho va fer.

Agraeixo profundament al seu pare que li digués al seu fill d'explicar a l'Alcalde el que li havia passat i estic content d'haver estat en aquell lloc en aquell moment i haver-me hagut d'enfrontar amb una situació d'aquesta mena. L'agraïment és doble per haver gosat fer-ho amb aquesta naturalitat.

Suposo que, en el fons, hi som una mica per això. Mai hauria imaginat que la mala gestió municipal pogués provocar que un pare prohibís al seu fill anar amb patinet per por que es fés mal.

En qualsevol cas, ho sento.

Sé que ho repeteixo sovint, però el primer sempre són les persones.