Fa uns quants dies em vaig parar a mirar les obres que s'estan realitzant al c. Escoles i al c. Nord. Entre tanta runa, hi destaquen els plataners.
Si us he de dir la veritat, no sé quants anys tenen, però la imatge em va semblar magnífica. Net de qualsevol paret, el carrer té un altre aspecte. Us convido a imaginar-vos aquest espai sense runa, sense màquines treballant-hi i amb el carrer molt millorat.
Sense cap mena de dubte, els plataners convertiran la vorera en un gran passeig arbrat per on arribar al nou accés de l'escola. Un espai comunitari on pares, mares i mainada podran arribar amb comoditat i sense risc a l'entrada del col·legi.
La creació d'aquest nou espai públic serà la culminació d'unes obres que juntament amb l'inici del pavelló han estat llargues i feixugues. Una vegada acabades, podrem gaudir d'un àmbit radicalment diferent del que retenim a la memòria.
Els plataners hi donaran la majestuositat que l'espai es mereix. Imponents, passaran a formar part d'un nou imaginari col·lectiu, especialment el dels més menuts, que recordaran aquest indret perquè quan eren petits arribaven caminant a l'escola a través d'una llarga vorera plena de fulles caigudes, tot deixant enrere una placeta que els veia passar.
Probablement aquest record no se'ls esborrarà mai. Probablement a mi tampoc.
Els nostres imaginaris aniran canviant i els plataners, espero que ningú els arrenqui mai, quedaran. Gent gran, joves i menuts, cadascú observant-los i entenent-los a la seva manera, se'ls aniran fent seus fins a formar part del paisatge quotidià de Sant Pere.
Fem un cosa? Us proposo tancar els ulls i imaginar-vos aquest espai cadascú a la vostra manera. Sigui com sigui, tots hi haurem sortit guanyant.
