dimecres, 25 de novembre del 2009

Jo decideixo decidir!

El dret a decidir és un concepte difícilment combatible en democràcia.

Representa un canvi de paradigme. Per què? Perquè més enllà d'estructures d'estat associades a formes d'organització dels estats-nació que provénen de l'antiga Grècia i de qüestions que la gent percep allunyades del seu dia a dia, el dret a decidir és la reivindicació de poder participar en la presa de decisions que com a persones afecten la nostra vida en tot allò que de quotidià poden tenir.

Les infraestructures, les pensions, els peatges, la xarxa de rodalies, el traspàs de l'aeroport, el dèficit fiscal, etc. són només alguns exemples de com el dret a decidir pot incidir positivament en la nostra vida diària.

El dret a decidir és el dret inalienable de totes les persones a coparticipar en la presa de decisions en tot allò que els afecta o que pot afectar les seves vides. La sobirania recau en les persones. Per això és tan difícil combatre'l amb arguments sòlids i de pes.

És com traslladar el debat des d'un àmbit conceptualment abstracte i tèoric a un de molt pràctic i molt proper a la gent. Qui es pot negar a que la ciutadania utilitzi el dret a decidir? Quin exercici de democràcia més gran hi pot haver que consultar a la ciutadania sobre temes del seu interès?

Difícilment cap estat pot impedir que els ciutadans tirin endavant consultes populars sobre qualsevol qüestió. I el dret a decidir sobre la independència del teu país i assolir un estat propi és una qüestió que absolutament ningú et pot negar.

Què té d'important el dret a decidir? Que en essència busca fomentar la participació de tothom, incloent aquells que poden no ser partidaris de la pregunta que s'hi formula.

El moviment sobiranista va guanyant adeptes, fins i tot entre aquells que no es proclamen independentistes. Per què? Perquè entre els partidaris del dret a decidir hi podem trobar un ampli ventall de tendències ideològiques que hi troben encaix.

Les persones són sobiranes per prendre decisions i quan aquestes són preses per una majoria, no hi ha cap estat democràtic que pugui fer-hi front de manera democràtica.

Vosaltres què fareu? Jo per si de cas decideixo decidir...

dijous, 12 de novembre del 2009

Variant de Sant Pere.

Aquest divendres a les 17 h. tindrà lloc al Consell Comarcal de l'Alt Empordà la primera reunió per començar a analitzar alternatives de traçat al que es coneix com variant de Sant Pere Pescador.

En realitat, aquesta variant no es pot entendre sense les obres de la variant de Vilamacolum que haurien d'executar-se durant l'any 2010, ja que ineludiblment hi estem connectats a través de la carretera local que uneix els dos pobles.

La reunió es celebrarà a instàncies de l'Ajuntament de Sant Pere Pescador qui, en el seu moment, va instar l'Alcaldia de l'Escala per parlar del traspàs de l'Avinguda Empúries a la Generalitat de Catalunya, atesa la seva perillositat al pas per la urbanització Bon Relax en direcció a les platges del municipi i també en direcció als càmpings que hi ha situats a mig camí de Sant Pere i Sant Martí d'Empúries -terme municipal de l'Escala-.

Gràcies a aquesta insistència, i conscients que gràcies a les gestions efectuades pel Servei de Xarxa Viària de l'Àrea d'Acció Territorial de la Diputació de Girona la variant de Sant Pere s'ha inclòs al recentment aprovat Pacte Nacional per a les Infraestructures, el Secretari per a la Mobilitat, sr. Manel Nadal, ja va acceptar rebre a l'Alcalde de l'Escala, sr. Estanis Puig, i a un servidor a la delegació del Govern de la Generalitat a Girona el passat 22 d'octubre per tractar inicialment aquesta qüestió.

És important comprendre que no és fins a la signatura del conveni entre la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya que es pot incloure la variant de Sant Pere en el Pacte Nacional per a les Infraestructures.

Per què? Perquè aquest conveni va acordar el traspàs de carreteres que tenen una funció comarcal i fins ara de la Diputació de Girona, a la Generalitat (aquest és el cas, entre d'altres, de la ctra. GIV 6216 entre Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador -6,95 kms. pont inclòs- i la ctra. GIV 6303 entre l'Armentera i Sant Pere Pescador -2,73 kms.-) i les que formen part de la xarxa local propietat de la Generalitat, a la Diputació de Girona.

En resum, fins que aquestes carreteres no han estat propietat de la Generalitat, no s'ha posat en marxa l'estudi de la variant.

De fet, el compromís de fer un estudi d'alternatives de la variant ja es va fer verbalment a representants del consistori en una reunió mantinguda el novembre de 2007 a Barcelona en presència del Director General de Carreteres, el sr. Jordi Follia, i el propi Manel Nadal. En aquell moment, se'ns va prometre que l'estudi estaria enllestit a l'hivern del 2008.

Més d'un any i mig després, l'estudi informatiu i l'estudi d'impacte ambiental de la variant de la carretera comarcal que uneix la C-31 i la C-260 a Sant Pere Pescador, comença a fer-se realitat.

Per què té tanta importància aquesta variant?

En primer lloc, perquè una vegada s'accepta parlar de la necessitat de construcció d'una variant al seu pas per Sant Pere Pescador, la roda comença a girar i que el projecte vegi la llum només és qüestió de temps -tot i que poden passar molts anys fins que s'executin les obres, ja que el Pacte Nacional per a les Infraestructures és fins al 2020-.

En segon lloc, perquè ha d'acabar definitivament amb el trànsit indiscriminat al seu pas pel nucli del poble a través del pont que travessa el riu Fluvià.

En tercer lloc, perquè es reconeix un dèficit històric a nivell d'infraestructures de la xarxa viària d'una zona que en pics estacionals s'ha convertit en un nus important de comunicació entre les comarques de l'Alt i el Baix Empordà (el pont té un volum de trànsit de 4.418 vehicles diaris, un 4,35% dels quals són pesants). Cosa que, desgraciadament, el Pla Director Territorial de l'Empordà va obviar en favor d'altres eixos considerats prioritaris com és el cas de Figueres-Castelló d'Empúries-Roses o, fins i tot, Viladamat-l'Escala, per exemple.

En quart lloc, perquè el reconeixement de la necessitat d'una variant porta implícita la construcció d'un pont nou que permeti desviar el trànsit abans esmentat, apartant-lo del nucli urbà.

A partir d'ara moltíssima feina per endavant per casar tots els interessos existents al damunt de la taula: mobilitat, afectació al territori de les diferents alternatives de traçat: preservació del sòl agrícola, del medi natural i dels espais naturals protegits, protecció del petit comerç urbà, expectatives de creixement urbanístic i poblacional del poble, etc.

La roda ha començat a girar.

Sant Pere es mou.