El dret a decidir és un concepte difícilment combatible en democràcia.
Representa un canvi de paradigme. Per què? Perquè més enllà d'estructures d'estat associades a formes d'organització dels estats-nació que provénen de l'antiga Grècia i de qüestions que la gent percep allunyades del seu dia a dia, el dret a decidir és la reivindicació de poder participar en la presa de decisions que com a persones afecten la nostra vida en tot allò que de quotidià poden tenir.
Les infraestructures, les pensions, els peatges, la xarxa de rodalies, el traspàs de l'aeroport, el dèficit fiscal, etc. són només alguns exemples de com el dret a decidir pot incidir positivament en la nostra vida diària.
El dret a decidir és el dret inalienable de totes les persones a coparticipar en la presa de decisions en tot allò que els afecta o que pot afectar les seves vides. La sobirania recau en les persones. Per això és tan difícil combatre'l amb arguments sòlids i de pes.
És com traslladar el debat des d'un àmbit conceptualment abstracte i tèoric a un de molt pràctic i molt proper a la gent. Qui es pot negar a que la ciutadania utilitzi el dret a decidir? Quin exercici de democràcia més gran hi pot haver que consultar a la ciutadania sobre temes del seu interès?
Difícilment cap estat pot impedir que els ciutadans tirin endavant consultes populars sobre qualsevol qüestió. I el dret a decidir sobre la independència del teu país i assolir un estat propi és una qüestió que absolutament ningú et pot negar.
Què té d'important el dret a decidir? Que en essència busca fomentar la participació de tothom, incloent aquells que poden no ser partidaris de la pregunta que s'hi formula.
El moviment sobiranista va guanyant adeptes, fins i tot entre aquells que no es proclamen independentistes. Per què? Perquè entre els partidaris del dret a decidir hi podem trobar un ampli ventall de tendències ideològiques que hi troben encaix.
Les persones són sobiranes per prendre decisions i quan aquestes són preses per una majoria, no hi ha cap estat democràtic que pugui fer-hi front de manera democràtica.
Vosaltres què fareu? Jo per si de cas decideixo decidir...
3 comentaris:
jo també decideixo decidir!
Decidir, per mi deidir és triar una opciò. Crec que el que es vol fer diumenge 28 és només dir, no decidir.
Vaig estar a la taula rodona de divendres per veure quines eren les raons per anar a votar. Volia escoltar el perquè Catalunya ha de ser independent i el que és més important: Què és Catalunya? I què ha de ser una Catalunya independent?
Doncs no vaig treure l'aigua clara, només va ser una xerrada per gent ja convençuda, de catalans cansats amb el mateix discurs de sempre. Decepció va ser el que vaig sentir. Encara no sé què haig de decidir.
Hola Ingrid,
Tens raó. La taula rodona del divendres passat va ser més un recordatori dels arguments que havien de portar a la gent a votar que sí que no un debat sobre la importància del dret a decidir.
Segurament hauria estat més enriquidor i positiu per fomentar el debat tenir algú a la taula que defensés amb arguments sòlids votar que no a la consulta popular sobre la independència.
S'ha de reconèixer que tot és millorable.
Tot i que amb alguns matisos, estic content de la participació i penso que s'ha portat una bona organització de la consulta.
Amb més o menys encert, això és i era el més important: consultar als veïns un tema que podia ser del seu interès i fomentar la participació.
Jordi
Publica un comentari a l'entrada