Acabo de llegir el llibre Fem Empordà. Economia i territori, a càrrec de Joan Armangué i amb aportacions d'altres autoritats locals i comarcals, i penso que és important apuntar una sèrie d'idees que es desprenen de la lectura acurada dels articles:
En primer lloc, és evident que tant pel que fa a noves àrees d'activitat econòmica com pel que fa a insfraestructures de mobilitat, es fa una aposta molt forta per l'eix Figueres-Castelló d'Empúries-Roses.
De fet, l'autor distingeix i enumera tres grans àrees econòmiques futures:
1) Les Salines-Bassegoda (la Jonquera-Agullana), amb una extensió de 10 i 15 ha.
2) Badia de Roses Nord (Roses-Castelló d'Empúries), amb una extensió de 10 i 20 ha.
3) Àrea urbana de Figueres, amb una extensió de 20 i 40 ha.
A aquestes grans àrees, n'hi afegeix una quarta que es troba entre l'Alt Empordà i el Baix Empordà (Badia de Roses Sud) i està formada per l'eix Bellcaire-L'Escala-Albons-Viladamat, amb una extensió de 10 i 15 ha.
En segon lloc, el llibre, al seu torn, només fa esment de Sant Pere Pescador en dues ocasions: per parlar de la compra i enderrocament de Fluvià Nàutic i per referir-se a l'alt índex d'immigració (37%).
Per tal de no extendre'm massa, intentaré sintetitzar breument el que penso que són algunes ombres en el contingut:
Quan es parla del Pla Director Territorial de l'Empordà com a un bon instrument per vertrebar el teritori pel que fa a les infraestructures per a la mobilitat, àrees d'activitat econòmica, i la protecció del paisatge, el patrimoni natural i el sòl no urbanitzable, també es proposa, entre altres, un Pla Especial de Mobilitat de la Badia de Roses.
Arribats a aquest punt, un es pregunta si aquest Pla Especial inclourà també Sant Pere Pescador, com a municipi integrant de la Badia de Roses. Sense ser malpensats, un també podria pensar que la concepció comarcal que tenen els diferents autors del llibre obvia altres necessitats més enllà del potent eix Figueres-Castelló d'Empúries-Roses.
Hi ha algú que creu que l'eix Figueres-Castelló d'Empúries-Roses (Badia de Roses Nord)-Sant Pere Pescador (Badia de Roses Centre) -L'Escala (Badia de Roses Sud) s'ha de potenciar? En principi, ningú en parla tot i ser una realitat geogràfica indiscutible.
Hi ha qui es refereix a les infraestructures per a la mobilitat i, en canvi, oblida que Sant Pere Pescador és un dels pobles més abandonats per les administracions a l'hora de realitzar inversions. El pont que travessa el riu Fluvià al seu pas per Sant Pere és un dels nusos de trànsit més importants de la comarca en pics estacionals (a l'estiu arribem a 18.000 habitants), alhora que una de les vies de comunicació més importants entre l'Alt Empordà i el Baix Empordà.
Arreglar la C-31 al seu pas per, entre altres, Verges, Viladamat, Torroella de Fluvià i Vilamacolum, etc. és de sentit comú. Ara bé, què succeeix si després el pont de Sant Pere Pescador s'ha de convertir en un nus viari, o dit d'altra manera, en un coll d'ampolla que dificulta la circulació al seu pas pel poble i com a eix de comunicació entre, per exemple, el nord i el sud de la Badia de Roses?
També val la pena recordar que Sant Pere Pescador ha estat un municipi pioner pel que fa a establiments turístics de càmping (7 establiments en un poble de poc més de 2.000 habitants!), en l'acollida de gent d'origen immigrant i és un poble que històricament ha obert les portes al mar a molta gent de la comarca de La Garrotxa i El Pla de l'Estany (en certa manera el mateix que ha representat Llançà o Roses per a molts figuerencs).
Per què, si Sant Pere es troba parcialment inclòs dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (PNAE), la qual cosa té efectes restrictius sobre els usos permesos al riu i a les platges, hiperregulat pel que fa al sòl no urbanitzable del sistema costaer mitjançant el Pla Director del Sistema Costaner 1 i 2 (PDUSC-1 i PDUSC-2) i al sòl no urbanitzable per a usos agrícoles a través del Pla Director Territorial de l'Empordà (PDTE), amb situacions històriques no solucionades com és el cas de Fluvià Nàutic, no hi ha l'esforç inversor necessari per part de les administracions competents per posar fi a dèficits en infraestructures, com és el cas del pont, que clamen al cel?
Els municipis petits i mitjans som els grans oblidats. Nosaltres també som i fem Empordà i ens esforcem per ser àrees econòmiques productives però necessitem que hi hagi un esforç inversor específic que entengui la singularitat de cadascun de nosaltres.
Per què ningú s'ha preguntat mai sobre la necessarietat de crear una xarxa de transport públic com déu mana que connecti el Nord i el Sud de la Badia (no només Figueres i conurbació), tal i com ja estan fent alguns municipis de la costa del Baix Empordà?
Bé, en qualsevol cas, aquests i altres temes només són petites pinzellades que m'agradaria es debatessin més en profunditat en un futur no massa llunyà.
Us convido a enfortir lligams i a començar aquest debat comarcal.
divendres, 27 de juny del 2008
dimarts, 24 de juny del 2008
Modifiquem el planejament per oferir més serveis.
Escric aquest post per sortir al pas de possibles malinterpretacions sobre l'acord de modificació puntual del PGOU aprovat inicialment per unanimitat en la sessió ordinària del Ple del passat 30 d'abril.
La modificació preveu un canvi de localització entre sistemes per a equipaments i sistemes de zones verdes per solucionar la mancança de sòl de propietat municipal disponible per a equipaments. Així, 486 m2 de sòl per a equipaments ubicats al sector La Capella s'intercanviarien per 486 m2 de sòl per a zona verda del sector Nord-Oest (d'un total de 4.326 m2 de zona verda existents en aquesta parcel·la!).
A tall de resum, per tal que es pugui projectar la ubicació de la llar d'infants i el dispensari mèdic al costat del centre cívic, ens feia falta afegir als 3.945 m2 existents de sòl per a equipaments, els 486 m2 de sòl també per a equipaments situats davant de la capella de Sant Sebastià i actualment sense aprofitament.
Si tenim en compte que el sòl municipal per a equipaments està pràcticament esgotat, i descomptem el sòl per a equipaments situat a l'extrem est de la urbanització La Capella, que el consistori considera massa als afores i que té el problema afegit de tenir situat a la parcel·la el dipòsit de gas que dóna abastament a la urbanització, a dia d'avui les alternatives són limitadíssimes (amb el benentès que del que es tracta és de mirar d'aprofitar el sòl existent i no de sòl de nova adquisició).
També val la pena aclarir que, malgrat aquesta modificació no s'aprovés definitivament, això en cap cas afectaria la possibilitat de construir nous equipaments en aquesta parcel·la, perquè el PGOU vigent ja permet una superfície de 3.945 m2 destinada a sòl per a equipaments que no està esgotada pel centre cívic.
Si la modificació esdevé una realitat, els 3.945 m2 de sòl per a equipaments es convertiran en 4.431 m2. D'aquests només se'n podrà fer una ocupació del 50%, és a dir, gairebé 2.216 m2. Si el centre cívic només n'ocupa aproximadament 1.285 m2, els 931 m2 restants fins arribar als gairebé 2.216 m2 es posarien a disposició per a poder construir una llar d'infants i un dispensari mèdic.
Malgrat tot, la modificació inicial del planejament no significa que els equipaments esmentats es construeixin immediatament. Com a consistori tenim el deure de treballar en la planificació dels espais destinats a equipaments i instal·lacions municipals i, si bé aquesta no és l'única opció, és la que s'ha considerat més adequada atenent a les circumstàncies actuals de disponibilitat de sòl municipal per a equipaments i a la voluntat de concentrar serveis.
En aquest sentit, només quan les subvencions per tirar endavant aquests projectes estiguin plenament garantides i l'Ajuntament es pugui fer càrrec pressupostàriament de la part de la despesa no subvencionada, començarem a parlar dels projectes d'obres respectius. Amb aquesta modificació l'única cosa que fem és preveure una reserva de sòl per a equipaments que ens permeti treballar planificant la futura ubicació de la llar d'infants i el dispensari mèdic, o dit d'altra manera, planificant la necessària prestació de més "serveis bàsics d'atenció a les persones".
Ara bé, si en el futur l'Ajuntament pogués disposar d'un nou sòl per a equipaments que permetés reubicar l'ampliació del CEIP Llagut d'acord amb el Departament d'Educació, això ja serien figues d'una altre paner i caldria analitzar la nova situació pel que fa a l'ús de les instal·lacions ja existents: podria ser l'escola vella un espai adient per a la llar d'infants? Potser sí, però actualment aquesta no és la realitat i per precaució més val no fer volar coloms. Això formaria part d'una altra discussió.
No obstant, tal i com ja vaig fer en una reunió mantinguda el 9 de maig passat a petició d'un petit grup de veïns del sector "Nord-Oest", convido a la resta de veïns a realitzar les consultes que creguin oportunes en relació amb aquest tema i els puc prometre que aquelles al·legacions que representin una millora objectiva de la proposta de modificació puntual del PGOU seran ateses, això sí, posant en una balança l'interès general que es desprèn d'aquests equipaments (amb una especial atenció als col·lectius de la gent gran i dels més menuts) i l'interès particular dels veïns (la vida quotidiana i benestar dels quals pugui patir un deteriorament com a conseqüència de la proximitat de les seves vivendes amb aquests nous espais i serveis).
En qualsevol cas, caldrà valorar les al·legacions i ponderar la decisió.
Vagi per endavant aquest compromís i resto cordialment a la vostra disposició.
La modificació preveu un canvi de localització entre sistemes per a equipaments i sistemes de zones verdes per solucionar la mancança de sòl de propietat municipal disponible per a equipaments. Així, 486 m2 de sòl per a equipaments ubicats al sector La Capella s'intercanviarien per 486 m2 de sòl per a zona verda del sector Nord-Oest (d'un total de 4.326 m2 de zona verda existents en aquesta parcel·la!).
A tall de resum, per tal que es pugui projectar la ubicació de la llar d'infants i el dispensari mèdic al costat del centre cívic, ens feia falta afegir als 3.945 m2 existents de sòl per a equipaments, els 486 m2 de sòl també per a equipaments situats davant de la capella de Sant Sebastià i actualment sense aprofitament.
Si tenim en compte que el sòl municipal per a equipaments està pràcticament esgotat, i descomptem el sòl per a equipaments situat a l'extrem est de la urbanització La Capella, que el consistori considera massa als afores i que té el problema afegit de tenir situat a la parcel·la el dipòsit de gas que dóna abastament a la urbanització, a dia d'avui les alternatives són limitadíssimes (amb el benentès que del que es tracta és de mirar d'aprofitar el sòl existent i no de sòl de nova adquisició).
També val la pena aclarir que, malgrat aquesta modificació no s'aprovés definitivament, això en cap cas afectaria la possibilitat de construir nous equipaments en aquesta parcel·la, perquè el PGOU vigent ja permet una superfície de 3.945 m2 destinada a sòl per a equipaments que no està esgotada pel centre cívic.
Si la modificació esdevé una realitat, els 3.945 m2 de sòl per a equipaments es convertiran en 4.431 m2. D'aquests només se'n podrà fer una ocupació del 50%, és a dir, gairebé 2.216 m2. Si el centre cívic només n'ocupa aproximadament 1.285 m2, els 931 m2 restants fins arribar als gairebé 2.216 m2 es posarien a disposició per a poder construir una llar d'infants i un dispensari mèdic.
Malgrat tot, la modificació inicial del planejament no significa que els equipaments esmentats es construeixin immediatament. Com a consistori tenim el deure de treballar en la planificació dels espais destinats a equipaments i instal·lacions municipals i, si bé aquesta no és l'única opció, és la que s'ha considerat més adequada atenent a les circumstàncies actuals de disponibilitat de sòl municipal per a equipaments i a la voluntat de concentrar serveis.
En aquest sentit, només quan les subvencions per tirar endavant aquests projectes estiguin plenament garantides i l'Ajuntament es pugui fer càrrec pressupostàriament de la part de la despesa no subvencionada, començarem a parlar dels projectes d'obres respectius. Amb aquesta modificació l'única cosa que fem és preveure una reserva de sòl per a equipaments que ens permeti treballar planificant la futura ubicació de la llar d'infants i el dispensari mèdic, o dit d'altra manera, planificant la necessària prestació de més "serveis bàsics d'atenció a les persones".
Ara bé, si en el futur l'Ajuntament pogués disposar d'un nou sòl per a equipaments que permetés reubicar l'ampliació del CEIP Llagut d'acord amb el Departament d'Educació, això ja serien figues d'una altre paner i caldria analitzar la nova situació pel que fa a l'ús de les instal·lacions ja existents: podria ser l'escola vella un espai adient per a la llar d'infants? Potser sí, però actualment aquesta no és la realitat i per precaució més val no fer volar coloms. Això formaria part d'una altra discussió.
No obstant, tal i com ja vaig fer en una reunió mantinguda el 9 de maig passat a petició d'un petit grup de veïns del sector "Nord-Oest", convido a la resta de veïns a realitzar les consultes que creguin oportunes en relació amb aquest tema i els puc prometre que aquelles al·legacions que representin una millora objectiva de la proposta de modificació puntual del PGOU seran ateses, això sí, posant en una balança l'interès general que es desprèn d'aquests equipaments (amb una especial atenció als col·lectius de la gent gran i dels més menuts) i l'interès particular dels veïns (la vida quotidiana i benestar dels quals pugui patir un deteriorament com a conseqüència de la proximitat de les seves vivendes amb aquests nous espais i serveis).
En qualsevol cas, caldrà valorar les al·legacions i ponderar la decisió.
Vagi per endavant aquest compromís i resto cordialment a la vostra disposició.
dilluns, 2 de juny del 2008
La gent gran és un actiu.
Després de la celebració de la Diada de la gent gran ahir diumenge, cada vegada m'adono més que el col·lectiu de la gent gran és un dels segments de població que cal tenir més en compte.
No és només l'experiència que aporten en tot el que diuen, sinó el coneixement d'allò que parlen. No hi ha ningú més qualificat que ells per parlar dels pobles des de l'interior de les seves entranyes. Parlant amb ells em va al cap aquella cantarella que es repeteix tant sovint: "escoltant s'aprèn molt!".
A vegades em pregunto si no malgastem massa temps intentant dissenyar els pobles del futur i oblidem que la història sol ser bastant cíclica i els municipis es troben davant situacions que es van repetint periòdicament. Si això darrer és cert, aleshores per evitar caure en errors i paranys del tot evitables cal que donem un tracte preferent a la gent gran per aprofitar el valor afegit que representen les vivències de molts anys carregades en les seves motxilles.
Potser és una qüestió personal, però no hi ha dia que parli amb alguna persona gran i no n'aprengui alguna cosa nova. Sovint, fins i tot un pot descobrir-hi episodis familiars que abans desconeixia...en fi, és el que tenen els pobles petits.
Des d'aquí llanço el repte de fer-los participar activament de la vida municipal. Si ens parem a comprendre'ls, encara que no ho expressin amb paraules ens adonarem que si la proposta és bona, participen més que ningú de les activitats.
No ho deixem perdre.
No és només l'experiència que aporten en tot el que diuen, sinó el coneixement d'allò que parlen. No hi ha ningú més qualificat que ells per parlar dels pobles des de l'interior de les seves entranyes. Parlant amb ells em va al cap aquella cantarella que es repeteix tant sovint: "escoltant s'aprèn molt!".
A vegades em pregunto si no malgastem massa temps intentant dissenyar els pobles del futur i oblidem que la història sol ser bastant cíclica i els municipis es troben davant situacions que es van repetint periòdicament. Si això darrer és cert, aleshores per evitar caure en errors i paranys del tot evitables cal que donem un tracte preferent a la gent gran per aprofitar el valor afegit que representen les vivències de molts anys carregades en les seves motxilles.
Potser és una qüestió personal, però no hi ha dia que parli amb alguna persona gran i no n'aprengui alguna cosa nova. Sovint, fins i tot un pot descobrir-hi episodis familiars que abans desconeixia...en fi, és el que tenen els pobles petits.
Des d'aquí llanço el repte de fer-los participar activament de la vida municipal. Si ens parem a comprendre'ls, encara que no ho expressin amb paraules ens adonarem que si la proposta és bona, participen més que ningú de les activitats.
No ho deixem perdre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)