Acabo de llegir el llibre Fem Empordà. Economia i territori, a càrrec de Joan Armangué i amb aportacions d'altres autoritats locals i comarcals, i penso que és important apuntar una sèrie d'idees que es desprenen de la lectura acurada dels articles:
En primer lloc, és evident que tant pel que fa a noves àrees d'activitat econòmica com pel que fa a insfraestructures de mobilitat, es fa una aposta molt forta per l'eix Figueres-Castelló d'Empúries-Roses.
De fet, l'autor distingeix i enumera tres grans àrees econòmiques futures:
1) Les Salines-Bassegoda (la Jonquera-Agullana), amb una extensió de 10 i 15 ha.
2) Badia de Roses Nord (Roses-Castelló d'Empúries), amb una extensió de 10 i 20 ha.
3) Àrea urbana de Figueres, amb una extensió de 20 i 40 ha.
A aquestes grans àrees, n'hi afegeix una quarta que es troba entre l'Alt Empordà i el Baix Empordà (Badia de Roses Sud) i està formada per l'eix Bellcaire-L'Escala-Albons-Viladamat, amb una extensió de 10 i 15 ha.
En segon lloc, el llibre, al seu torn, només fa esment de Sant Pere Pescador en dues ocasions: per parlar de la compra i enderrocament de Fluvià Nàutic i per referir-se a l'alt índex d'immigració (37%).
Per tal de no extendre'm massa, intentaré sintetitzar breument el que penso que són algunes ombres en el contingut:
Quan es parla del Pla Director Territorial de l'Empordà com a un bon instrument per vertrebar el teritori pel que fa a les infraestructures per a la mobilitat, àrees d'activitat econòmica, i la protecció del paisatge, el patrimoni natural i el sòl no urbanitzable, també es proposa, entre altres, un Pla Especial de Mobilitat de la Badia de Roses.
Arribats a aquest punt, un es pregunta si aquest Pla Especial inclourà també Sant Pere Pescador, com a municipi integrant de la Badia de Roses. Sense ser malpensats, un també podria pensar que la concepció comarcal que tenen els diferents autors del llibre obvia altres necessitats més enllà del potent eix Figueres-Castelló d'Empúries-Roses.
Hi ha algú que creu que l'eix Figueres-Castelló d'Empúries-Roses (Badia de Roses Nord)-Sant Pere Pescador (Badia de Roses Centre) -L'Escala (Badia de Roses Sud) s'ha de potenciar? En principi, ningú en parla tot i ser una realitat geogràfica indiscutible.
Hi ha qui es refereix a les infraestructures per a la mobilitat i, en canvi, oblida que Sant Pere Pescador és un dels pobles més abandonats per les administracions a l'hora de realitzar inversions. El pont que travessa el riu Fluvià al seu pas per Sant Pere és un dels nusos de trànsit més importants de la comarca en pics estacionals (a l'estiu arribem a 18.000 habitants), alhora que una de les vies de comunicació més importants entre l'Alt Empordà i el Baix Empordà.
Arreglar la C-31 al seu pas per, entre altres, Verges, Viladamat, Torroella de Fluvià i Vilamacolum, etc. és de sentit comú. Ara bé, què succeeix si després el pont de Sant Pere Pescador s'ha de convertir en un nus viari, o dit d'altra manera, en un coll d'ampolla que dificulta la circulació al seu pas pel poble i com a eix de comunicació entre, per exemple, el nord i el sud de la Badia de Roses?
També val la pena recordar que Sant Pere Pescador ha estat un municipi pioner pel que fa a establiments turístics de càmping (7 establiments en un poble de poc més de 2.000 habitants!), en l'acollida de gent d'origen immigrant i és un poble que històricament ha obert les portes al mar a molta gent de la comarca de La Garrotxa i El Pla de l'Estany (en certa manera el mateix que ha representat Llançà o Roses per a molts figuerencs).
Per què, si Sant Pere es troba parcialment inclòs dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (PNAE), la qual cosa té efectes restrictius sobre els usos permesos al riu i a les platges, hiperregulat pel que fa al sòl no urbanitzable del sistema costaer mitjançant el Pla Director del Sistema Costaner 1 i 2 (PDUSC-1 i PDUSC-2) i al sòl no urbanitzable per a usos agrícoles a través del Pla Director Territorial de l'Empordà (PDTE), amb situacions històriques no solucionades com és el cas de Fluvià Nàutic, no hi ha l'esforç inversor necessari per part de les administracions competents per posar fi a dèficits en infraestructures, com és el cas del pont, que clamen al cel?
Els municipis petits i mitjans som els grans oblidats. Nosaltres també som i fem Empordà i ens esforcem per ser àrees econòmiques productives però necessitem que hi hagi un esforç inversor específic que entengui la singularitat de cadascun de nosaltres.
Per què ningú s'ha preguntat mai sobre la necessarietat de crear una xarxa de transport públic com déu mana que connecti el Nord i el Sud de la Badia (no només Figueres i conurbació), tal i com ja estan fent alguns municipis de la costa del Baix Empordà?
Bé, en qualsevol cas, aquests i altres temes només són petites pinzellades que m'agradaria es debatessin més en profunditat en un futur no massa llunyà.
Us convido a enfortir lligams i a començar aquest debat comarcal.
1 comentari:
Quan es va presentar el Pla Director de l'Empordà, jo mateix em vaig expressar en termes molt semblants als teus. És un document que planteja un creixement molt concentrat, oblidant la resta de municipis, entre ells Sant Pere Pescador. Curiosament, ara em trobo administrant aquesta concentració de creixement.
Hi ha un document molt bo anomenat Estratègia Territorial Europea que planteja els principis de creixement territorial i que el nostre Pla Director no segueix per res.
Sempre he pensat que s'han de controlar els creixements però no a costa d'escanyar-los. Crec que el Pla Director vulnera, d'alguna manera, el principi d'autonomia municipal.
Per altra banda, aquesta feina de control pot evitar situacions com la que es planteja a Ventalló: arriba un Ajuntament que es torna boig i planteja un creixement que no vol ningú del poble. Espero que Urbanisme apliqui el Pla Director i els aturi.
Publica un comentari a l'entrada