Poques vegades recordo tanta intensitat emocional en un mateix mes. D'ençà de la Diada de l'Onze de setembre els esdeveniments s'han anat precipitant un rere l'altre. Començant per la pedregada i acabant per la pèrdua de persones amb un fort arrelament a Sant Pere que ens han deixat a tots mig commocionats.
En fi...poques paraules per expressar moltes coses. Potser millor així. En qualsevol cas, experiències personals difícils de pair i la confirmació que deu ser veritat la dita: "sempre plou sobre mullat", mai millor dit. Ja vindran temps millors. Estic segur que ens en sortirem.
Ganes i esforç no ens en faltaran.
2 comentaris:
COM DIRIEN ELS CASTELLANS: DIOS APRIETA PERO NO AHOGA
Publica un comentari a l'entrada