dimarts, 20 d’octubre del 2009

L'esport com a motor d'inclusió i cohesió social.

El diumenge passat es va celebrar la presentació del futbol base, l'equip femení i l'equip amateur del C.F. Base San Pere i el F.C. Sant Pere. La directiva amablement va convidar a l'Ajuntament a assistir-hi i a dir-hi unes paraules.

De manera molt breu m'agradaria destacar unes quantes evidències que, sempre segons el meu parer, ja fa temps he pogut constatar i que vénen a resumir el que allà vaig dir-hi:

1) Dinamisme. A dia d'avui el futbol és l'activitat de lleure que genera més dinamisme al municipi. Sense cap mena de dubte i sense desmerèixer la feina que es fa des d'altres associacions, no hi ha cap altra entitat local que aglutini tantes persones al seu voltant. Entre pares, mares, delegats i entrenadors que hi col·laboren desinteressadament el número de gent que participa setmana sí i setmana també de l'ambient i l'entorn del futbol és moltíssim.

2) Cohesió social i integració. Sant Pere Pescador presenta algunes peculiaritats com a poble. Una d'elles és l'elevat percentatge de població nouvinguda o immigrant existent, sobretot molts joves que provenen de famílies amb unes pautes culturals que comporten un elevat índex de natalitat.

Seria molt difícil comprendre la realitat municipal sense entendre que una part important de la cohesió social s'aconsegueix gràcies a la tasca que es fa des dels clubs esmentats.

Això no obstant, paga la pena reconèixer que el primer pilar de la cohesió social és principalment l'escola gràcies a l'acollida de mainada immigrant en edat d'escolarització obligatòria. En horari extraescolar, però, la pràctica esportiva agafa el relleu, tant pel que fa als joves escolaritzats com als que no ho estan. A la seva manera el futbol també contribueix a la gestió de la multiculturalitat.

Gairebé sense voler-ho ni escollir-ho, sense massa recursos ni instruments a l'abast, un modest club de futbol espontàniament s'ha convertit en un dels motors de la integració i de la cohesió social al poble. I aquest fet té un valor segurament incalculable. Més del que tots ens podem imaginar.

3) Inclusió. La integració a través de l'esport és fonamental i importantíssima per evitar situacions de fractura i d'exclusió social que impedeixin l'accés a la població nouvinguda de serveis tan indispensables com pot ser la pràctica de l'esport. El risc que una situació d'aquesta mena comportaria per a la convivència és important.

3) Formació. La pràctica esportiva també ha de ser entesa com a vehicle per aprendre pautes relacionals i de conducta i, en aquest sentit, el futbol hi ajuda des del punt de vista d'esport col·lectiu.

La pràctica del futbol no es pot dissociar del fet de formar-se jugant. No sé fins a quin moment concret ni fins a quina categoria, però el futbol de base té un component essencial de formació que en els més petits té tanta o més importància que la competició. Amb l'edat, aquesta formació va deixant pas a una cada vegada més necessària competitivitat per assolir resultats.

4) Educació. Formació és educació, en aquest cas educar-se jugant.

5) Foment. La creació d'un equip femení també diu molt a favor de la progressiva equiparació de gèneres en la pràctica esportiva. El foment de l'esport entre col·lectius amb especials dificultats d'accés per practicar-lo en condicions d'igualtat és fonamental.

En un moment on molts posen en dubte la supervivència de valors com l'esforç o l'excel·lència en les nostres societats, no em sembla gens menyspreable la feina que diàriament i modesta es pot exercir en la quotidianitat d'un club per fer possible que el fràgil equilibri de convivència entre cultures vagi endavant o que s'afavoreixi la pràctica de l'esport femení.

Des d'aquí encoratjo als membres de la junta directiva perquè tinguin sempre ben present la repercussió positiva de la seva feina i, tot i que em consta que ja ho saben, mai hi és sobrer tornar-ho a recordar.

A Sant Pere es porta l'esport.

A poc a poc, entre tots, aneu fent poble.