El valor de les paraules.

L'altre dia de manera carinyosa una amiga em retrèia que contestés els sms i els e-mails d'una manera al seu parer massa seca, rància crec que em va etzibar ella.

La meva resposta va ser que jo sempre contesto de la mateixa manera quan estic en hores de feina, sense fer distincions entre si el contingut és més amè i desenfadat, o si bé es tracta d'una situació que exigeix més formalitats.

Més enllà d'aquest episodi puntual i anecdòtic, crec que la manera d'escriure les coses és molt més important del que la majoria de la gent pensa. En el meu cas concret, això té a veure amb el valor que intento donar a les paraules. Cada paraula pot ser interpretada d'una o altra manera en funció del context en què es troba situada i el caràcter polisèmic d'algunes d'elles fa que el seu significat variï moltíssim, especialment si no es presta la deguda atenció a què és el que es vol explicar i com ho entendran els que rebran el missatge. Comunicació, en definitiva.

Si ho hagués de resumir en una paraula, parlaria de rigor. Tenir cura en la utilització del nostre llenguatge, escollir bé una paraula entre moltes quan totes volen dir aparantment el mateix, és un valor que no hauríem de deixar perdre, perquè ens exigeix entendre del què parlem i ens ajuda a evitar males interpretacions.

És veritat que les paraules mai són neutres del tot, però val la pena esforçar-se per parlar bé. Fixem-nos sinó en el que està passant amb els missatges a través de la telefonia mòbil. La seva influència és tan gran que hi ha qui opina que ens trobem davant una nova forma de llenguatge. Llenguatge que, per altra banda, s'argumenta que estalvia temps i recursos.

Jo, per si de cas, escric totes les paraules amb les seves corresponents lletres, i si no ho faig així és perquè, o bé he fet una errada ortogràfica, o bé he fet una errada tipogràfica -és el mateix però per diferents motius-. Potser ens trobem davant una mutació del llenguatge, o una adaptació d'aquest a les noves tecnologies, vés a saber.

De totes maneres, correré el risc de fer-me aburrit i que la gent deixi de llegir-me a mig escrit, però no deixaré d'escriure intentant fent-me comprendre, sobretot perquè vull que la gent entengui bé el que vull expressar.

Aquesta és la meva contribució a fer que la meva llengua sigui més rica, intentar utilitzar-la amb el màxim rigor possible tot i que com tothom, escric malament massa sovint. Això sí, sense renunciar a ella a canvi d'un seguit de símbols, emoticones i abreviacions que no entenc i de les quals apareixen variants contínuament pel caràcter personal del qui les escriu.

Em pregunto si a dia d'avui encara es fan dictats a les aules -segur que sí!- i quin és el nivell dels nostres estudiants. Desconec si el llenguatge del xat és perjudicial en altres àmbits. El que sí que sé és que tothom escriu a la seva manera i que cada vegada és més estrany escriure com abans.

A partir d'aquí que tothom extregui les seves conclusions...i perquè no sigui dit us dedico un :-)!