Etimologia.

[Abans de llegir, crec que és just dir que aquest escrit el vaig començar abans de la celebració de les eleccions al Congrés dels Diputats del 9 de març passat. No sé ben bé per quin motiu no em va acabar d’agradar com havia quedat (tenia la sensació que no havia estat prou rigorós) i vaig preferir guardar-lo i no penjar-lo sense haver-hi rumiat amb més calma. Ara em sembla un millor moment per, mentre Esquerra decideix cap a on anar, saber sobretot d’on venim].

Ja fa un cert temps que dono voltes a l’origen i significat de la paraula república. És només una forma d'organitzar políticament un estat contraposada a la monarquia? Sincerament penso que no. Avui en dia aquest concepte ha transcendit tant que trobem gent de tradició republicana participant còmodament en estats amb una monarquia parlamentària (el cas d’Espanya).

Si ens centrem únicament en el que signifiquen les paraules, veurem que hi ha qui, com jo, es considera un sobiranista pràctic (crec en el dret d’autodeterminació del meu país), liberal (pel que fa l’eixamplament dels drets individuals que formen part de l’esfera privada), socialdemòcrata (pel que fa la protecció pública dels drets col·lectius dels més desfavorits), i troba encaix sota l’ampli paraigua del republicanisme.

Més enllà dels dogmes, el republicanisme és d’arrel liberal i té a veure amb una forma d'entendre la noció de sobirania – que emana del poble -, la dimensió pública, els valors cívics, la participació ciutadana, el respecte per les lleis, la divisió de poders i la separació entre església i estat. En aquest sentit, la laïcitat de l'estat - que no és el mateix que dir que un estat és aconfessional, sinó que l'estat no s'identifica amb cap religió - i la res pública, l'interès pel bé general i comú, en són característics. Sens dubte, la influència més gran del republicanisme ens ha vingut donada de la veïna França.

És per això que a vegades val la pena conèixer l'etimologia de les paraules, i en aquest sentit res pública és senzillament això, una forma d’articular l’estat des de la cosa pública.