A propòsit de Fluvià Marina.

El 23 de febrer de 2008, amb motiu del tercer aniversari de la voladura de l'edifici situat als terrenys que havien de formar part de la marina residencial Fluvià Nàutic, conegut popularment com a Fluvià Marina, han aparegut a la premsa articles on la plataforma Salvem l'Empordà instava al Departament de Política Territorial i Obres Públiques a executar els treballs de restauració paisatgística que, segons sembla, es varen prometre en el moment de l'enderroc.

Per tal que no hi hagi equívocs i per tots aquells que tenen coneixement d'aquest afer a través de la premsa, penso que és important fer una sèrie de consideracions:

1) En primer lloc, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques només és el propietari de la finca on es trobava situat l'antic esquelet de l'edifici que durant anys va esdevenir punt de referència en aquesta part del litoral gironí i que va presidir, al meu entendre desencertadament, el paisatge costaner. La resta dels terrenys tenen un propietari, en forma de societat legalment constituïda, que com qualsevol de nosaltres faria, lluita legítimament per a què se li reconeguin uns certs drets sobre les finques.

2) En segon lloc, avui en dia encara estem pendents de la resolució judicial del contenciós administratiu interposat contra la resolució del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i contra el propi Ajuntament de Sant Pere Pescador, si bé en aquest darrer cas només hi és imputat per un defecte de forma, per la desclassificació d'uns terrenys que varen passar de tenir la condició de sòl urbanitzable a sòl no urbanitzable d'especial valor agrícola.

Aquest canvi de classificació en el sòl va representar la pèrdua dels drets que es derivaven de la possibilitat de construir en aquesta zona segons els paràmetres i les densitats urbanístiques previstes en el Pla General d'Ordenació Urbana vigent aleshores, és a dir, el PGOU del 1984, posteriorment modificat pel PGOU del 2001.

Així mateix, és més que probable que la sentència judicial acabi reconeixent el dret de la societat a ser indemnitzada pels drets extingits com a conseqüència de l'actuació de la Generalitat de Catalunya.

3) En qualsevol cas, paral·lelament a la continuació del tràmit judicial, el DPTOP ha aprovat el Pla director territorial de l'Empordà i els Plans directors urbanístics del sistema costaner 1 i 2, especialment proteccionistes i restrictius al terme municipal de Sant Pere Pescador en comparació amb altres municipis.

Aquest planejament urbanístic supramunicipal limita els usos del sòl no urbanitzable (que ara passa a denominar-se sòl no urbanitzable del sistema costaner) i del sòl urbanitzable no delimitat o delimitat sense un pla parcial aprovat, segons es tracti del PDUSC-1 o PDSUC-2 , respectivament, de les finques afectades.

4) No és cert que des del DPTOP s'hagin donat subvencions per una quantitat de 450.000 € per restaurar paisatgísticament aquest zona. Aquest punt resulta d'especial transcendència i cal aclarir-lo bé:

Dit d'aquesta manera hom podria entendre que des de la Generalitat s'han donat una mena de compensacions econòmiques a fons perdut pel fet d'haver-se esvaït una sèrie d'expectatives en favor municipi pel que fa als llocs de treball perduts, a les repercussions positives que la marina residencial hauria tingut en el petit comerç del poble, promoció turística, etc.

Contràriament, els ajuts econòmics que han vingut del DPTOP s'han emmarcat sempre dins la convocatòria pública de subvencions per a actuacions en sòl no urbanitzable del sistema costaner, és a dir, una convocatòria no exclusiva per a Sant Pere Pescador sinó oberta a altres municipis del litoral amb problemàtiques que s'allunyen a la del present escrit. A més a més, aquestes subvencions, 2 de les quals molt importants i amb un import de 180.000 € cadascuna d'elles, només podien finançar com a màxim el 50€ de l'actuació objecte de la subvenció. És a dir, cadascun d'aquests 180.000 € esdevenien reals en el moment que l'Ajuntament es feia càrrec del 50% restant del finançament de l'obra (180.000 € més!) i sempre amb un termini de l'execució de les obres de 2 anys a comptar des del moment que s'atorgava la subvenció.

Comprendreu, doncs, que l'assumpció pressupostària, per part del consistori de Sant Pere Pescador, dels 360.000 € restants (180.000 € per subvenció rebuda) es fa, com a mínim i per dir-ho d'alguna manera, molt difícil.

No hi ha hagut mai cap ajuda econòmica a fons perdut provinent del DPTOP destinada a un projecte de restauració paisatgística d'aquesta zona de canals artificials a tocar de la desembocadura del riu Fluvià.

5) Una altra cosa ben diferent és la implicació del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. Arribats al cas, es pot suposar i intuïr que l'esborrany del Pla especial de protecció del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, parc que depèn al seu torn de la Direcció General del Medi Natural, pretendrà incloure aquests terrenys en el seu àmbit de delimitació.

Contradictòriament i curiosa, l'Agència Catalana de l'Aigua, òrgan autònom englobat també dins el Departament de Medi Ambient i Habitatge, en un dossier de l'any 2004 de proposta de regulació dels usos del riu Fluvià, pretenia enretirar les instal·lacions de l'actual embarcador municipal La Llissa i de l'Escola municipal de vela Fluvià-La Gola de la llera i de la desembocadura del riu, respectivament, per col·locar-les als canals artificials, aleshores considerats adients per aquestes activitats.

Han variat aquest criteris? Pensen de la mateixa manera el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i l'ACA, ambdós del Departament de Medi Ambient? Caldrà aclarir-ho.

6) I l'Ajuntament de Sant Pere Pescador? Un assisteix a vegades atònit al fet que, malgrat tot això transcorre dins el nostre terme municipal, com diu el tòpic: l'interessat és l'últim en assebentar-se del que passa. La postura d'aquest nou equip de govern és unànime en el sentit que cal definir i enumerar quines opcions existeixen per dotar aquesta zona d'uns usos compatibles amb el medi que l'envolta i el menys agressius possibles amb el seu entorn, però això sí, que resultin beneficiosos pel nostre municipi.

Si això significa haver de parlar amb el DPTOP, el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, l'ACA, la societat propietària dels terrenys, i amb els moviments ecologistes i naturalistes per escoltar el que tots tenen a dir-hi, ho farem amb tota cordialitat per buscar una solució.

Ara bé, si els usos d'aquest espai han d'anar vinculats a una futura ampliació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, la decisió no pot ser presa unilateralment i l'Ajuntament ha de tenir veu i vot per definir, sobretot, l'ús final dels terrenys i les activitats que s'hi poden desenvolupar. O és que un centre d'interpretació de la natura, un mirador i un berenador, per exemple, no poden encaixar en els usos permesos en sòl no urbanitzable?

Per acabar, a l'espera que la resolució del contenciós administratiu aporti un xic més de claror a l'assumpte, emplaço a totes les parts a implicar-se per treballar conjuntament i definir un projecte d'usos d'aquest espai en què tothom s'hi senti còmode.