Avui es celebren eleccions primàries a 22 estats per escollir el candidat demòcrata i republicà a les eleccions presidencials dels E.U.A. del proper 4 de novembre. El mot superdimarts és una manera d'anomenar les eleccions que simultàniament es fan en diversos estats i que sol marcar un abans i un després en les possibilitats dels diferents candidats.
Estats amb un número de població alt, com ara Califòrnia, Nova York i Nova Jersey, decidiran avui a on van a parar els seus delegats.
El procés d'eleccions primàries és conegut com a caucus o caucuses -una mena d'assemblees que segons sembla tenen el seu orígen en el món indi- i les normes d'elecció dels delegats varien en funció dels estats. De la mateixa manera, el partit demòcrata i el partit republicà segueixen regles del joc diferents a l'hora d'atorgar els seus delegats a un o altre candidat. Els demòcrates segueixen criteris de (quasi)proporcionalitat, és a dir, cada candidat s'endú un número de delegats del total assignat a aquell estat en funció dels vots que hi ha obtingut, mentre que els republicans opten per un sistema majoritari, en què quan es guanyen les eleccions primàries en un estat, es guanyen tots els delegats en joc (independentment del marge segons el qual s'assoleix la victòria).
Pel bàndol demòcrata hi ha una dura pugna i un empat tècnic entre el senador d'Illinois Barack Obama i la senadora per Nova York, Hillary Clinton, dona de l'expresident Bill Clinton. Hillary semblava comptar amb un suport incontestable al seu feu, Nova York, especialment gràcies al vot femení, però la diferència en la intenció de vot s'ha anat escurçant, en part pel vot racial que arrossega Obama i en part perquè el seu missatge de canvi ha anat quallant entre l'electorat demòcrata.
Al bàndol republicà les coses semblen més clares. El senador per Arizona John McCain sembla tenir una diferència inabastable pels altres dos candidats, el pastor evangelista i exgovernador d'Arkansas Mike Huckabee i el mormó Mitt Romney. Hi ha qui creu que només l'abandó d'un d'aquests i una aliança entre els votans de Huckabee i Romney podrien fer sombra a la més que probable victòria d'un McCain que ha aconseguit el suport explícit de Rudolph Giuliani, exalcalde de Nova York conegut pel seu enèrgic paper de reconstrucció de la ciutat després dels atemptats comesos contra les torres bessones l' 11-s del 2001, en la seva carrera cap a la Casa Blanca.
Només perquè ens fem una idea de la importància del superdimarts: per ser el candidat demòcrata a la presidència dels E.U.A. són necessaris 2.025 delegats i avui se n'escullen 1.681.
Per ser el candidat republicà fan falta 1.191 delegats i avui n'hi ha 1.023 en joc.
Des de la distància, és difícil dir per quin candidat optar. El que sí que tinc clar és que el meu vot seria demòcrata i que em sedueix l'eslògan de Barack Obama: "Change. We can believe in" (que traduït seria quelcom així: "Podem creure en el canvi").
Tanmateix, el que no sé és si hi haurà un més que desitjable canvi de rumb en la política internacional dels E.U.A. Sempre ens quedarà creure en el canvi...
1 comentari:
Confio que aquesta vegada els americans votaran per un canvi, i sí, aquest canvi és l'Obama. Tanmateix, temo que en qüestions de política exterior, no pugui fer gran cosa per solucionar l'herència que li ha deixat el seu precessor; errors amb què els polítics sempre han de carregar, en política municipal també passa, no és cert, Jordi?. A més, per molt que li dolgui, hi ha temes que són intocables, com Israel, per posar un exemple.
De totes maneres, l'important és que en Bush ja no hi serà, i guanyi qui guanyi, dono per fet que serà un dels dos demòcrates, el seu discurs serà de llarg, molt més interessant.
Publica un comentari a l'entrada