dimarts, 19 de febrer del 2008

Serveis públics essencials.

Em permeto quatre ratlles per fer memòria sobre alguns temes que considero de vital importància i que tenen molta relació amb la qualitat de vida que hem de ser capaços de donar als veïns.

Valgui com a exemple la urbanització Bon Relax II (la numeració només vol dir que aquesta zona va patir un desenvolupament urbanístic per fases, tal i com ha succeït en moltes altres urbanitzacions de Catalunya), la qual fa molts anys que ve patint deficiències en alguns serveis públics que tenen la consideració d'obligatoris i mínims.

Si bé és cert que les obres d'urbanització i els serveis, és a dir, enllumenat públic, xarxa pública d'abastament d'aigua apta per al consum humà, xarxa de sanejament, voreres i calçada mai han estat acabats de recepcionar i, per tant, el consistori no té l'obligació legal de fer-se'n càrrec, no s'ha d'oblidar que algunes persones porten més de 15 anys vivint sense els serveis públics mínims que qualsevol administració pública en condicions de normalitat té el deure de garantir i prestar.

Per aquest motiu, crec que tots podem felicitar-nos pel fet que després de moltíssim temps l'enllumenat públic, tot i que d'una manera provisional, pugui tornar a funcionar en carrers com l'Av. Empordà, l'Av. Olot i el c. Besalú, entre altres.

La Llei de millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics, de la qual encara no se'n sap el contingut exacte i que a hores d'ara és només un avantprojecte que no ha començat el tràmit parlamentari, ha de ser una eina imprescindible per tots aquells ajuntaments que mancats de finançament propi per a fer-hi front per si sols, es troben damunt la taula amb problemes no solucionats durant dècades en forma d'urbanitzacions no recepcionades en situació de (quasi)abandó pel que fa als seus serveis.

En síntesi, aquest avantprojecte preveu dues maneres de fer front a l'execució d'obres de millora en els serveis:

1) A través de la concessió de crèdits tous als ens locals o a les entitats amb personalitat jurídica constituïdes per al manteniment i conservació de les urbanitzacions.

2) Mitjançant subvencions a fons perdut que ajudin a paliar els problemes de finançament dels ens locals.

En cas de concretar-se, i a l'espera del redactat final de la futura llei, qualsevol d'aquestes solucions podria donar aire i una sortida digna a una situació de desgavell urbanístic provocada per la proliferació d'urbanitzacions en forma de taca d'oli sense tenir en compte la sobredimensió i la càrrega negativa (pel que fa l'eficiència a l'hora de prestar els serveis públics) que això suposava en els municipis petits, i sense haver avaluat l'impacte tant a nivell paisatgístic com de sostenibilitat en l'ús de recursos escassos (l'aigua!).

En definitiva, sense haver-se fet una planificació territorial com a mínim rigurosa i amb un component estratègic, és a dir, de model de futur.

Seguint el fil del cas que ens ocupa, aquesta petita millora en l'enllumenat públic hauria de ser només la primera pedra sobre la qual edificar una millora exponencial en la prestació de serveis que tingui continuïtat amb la desitjada i imminent connexió de la xarxa de clavegueram municipal (nucli de la vila i urbanitzacions -més o menys aïllades-) a l'EDAR de l'Escala-Albons.

Només a partir d'aquí, pas a pas, podrem dir amb veu alta que disposem d'uns serveis públics a l'alçada del que tots ens mereixem com a contribuents.