Observo amb admiració l'article d'en Santi Vila, alcalde de Figueres, al setmanari l'Empordà quan parla de la Ciutat dels detalls. Salvant les distàncies, les mancances que enumera per recuperar la identitat de la ciutat s'assemblen moltíssim a les necessitats actuals de Sant Pere Pescador: millores en la mobilitat, creació de bosses d'aparcament a les entrades del municipi, pla de xoc per potenciar el petit comerç, pla integral de rehabilitació del nucli de la vila, i així fins a un llarg etcètera de mesures que augmentin la qualitat de vida dels veïns i que són molt més senzilles de visualitzar que els llargs i massa sovint infructífers debats sobre grans infraestructures.
M'agrada la idea d'en Santi dels detalls i comparteixo amb ell que la identitat d'una ciutat o un poble consisteix moltes vegades en mirar-nos el melic i recuperar allò que en essència ja teníem però que hem oblidat o menystingut. En el seu cas es parla d'una ciutat molt urbana que aposta pel coneixement, en el meu parlaré d'un poble eminentment rural vinculat a la terra, a l'entorn natural i potencialment als recursos que ens ofereix el mar i el riu Fluvià.
Si és cert que la política és l'art del possible, què hi ha de dolent en els detalls? I si de tant en tant trenquem algun motlle i ens atrevim a fer polítiques municipals de vertadera proximitat? La que té com a repte afrontar el problema del comerciant que es queixa que al poble no hi ha cap negoci amb futur, la del restaurador que es queixa dels problemes d'inseguretat, la del regidor que creu que cal redissenyar la mobilitat interurbana, la del veí que no entén la supressió i reubicació d'un punt de contenidors que s'havia convertit en un abocador incontrolat.
Som-hi? Poc a poc però amb pas ferm cal construir un poble on cada detall val. Des d'allò més petit i insignificant fins a les grans obres, des de l'interior del poble cap a les afores. Només així avançarem al ritme que Sant Pere es mereix.
2 comentaris:
Els alcaldes heu de fer el possible per ser propers a la gent: aquella persona gran que es queixa d'un esglaó que balla, del nen que troba caques de gos a les zones de jocs, de la senyora que troba a faltar flors a les places ... Som al segle XXI, i els votants són els accionistes dels nostres ajuntaments, i cada quatre anys voten pel seu consell d'administració.
L'alcalde que s'escolti a la gent, i després actuï amb sentit comú, serà l'alcalde que triomfarà.
Enmig de la meva actualització del bloc escrivint sobre el butlletí municipal, estava llegint el teu text de "Detalls..." que justament va enllaçat amb el tema d'avui, parlant de detalls petits que alhora poden ser molt gratificants.
No només el jove Santi Vila, el senyor Narcís Deusedas,els pocs anys que vaig ser palauenca(?)vaig poder experimentar l'evolució de Palau savardera(amb petits detalls que semblaven tonteries es va "guanyar" els vots)
Com diu en Josep:
"L'alcalde que s'escolti a la gent, i després actuï amb sentit comú, serà l'alcalde que triomfarà"
Finalment, repetir aquell...
"Som-hi!?"
Som-hi per aconseguir un Sant Pere progressista?
El ritme "és el de menys", sempre i quan sigui sense pausa.
Publica un comentari a l'entrada