Em venen al cap aquestes paraules després de sentir-les pronunciar a en Josep Antoni Duran i Lleida mentre intentava resumir la situació després dels resultats del 9 de març:
Geometria variable és un concepte que aquí s'aplica per referir-nos a l'escenari que s'obre de cares a les múltiples combinacions que apareixen per formar unes aliances que donin estabilitat a la legislatura. El compromís per aprovar unes lleis concretes, les presidències en les comissions, el ball de noms per saber les persones que ocuparan la mesa del parlament (de vital importància perquè són els qui, entre altres coses, poden decidir quins temes s'incloen en un ordre del dia i quins no -és a dir, en controlen l'agenda política i el seu ritme-), i en el cas català el desplegament de l'Estatut, la publicació de les balances fiscals, i la inversió en infraestructures, centren tota l'atenció.
Wait and see és una declaració d'intencions molt pròpia de la flema britànica. Significa esperar esdeveniments per actuar d'una o altra manera. No ensenyar del tot les cartes fins a saber l'oferta que es posa a sobre la taula.
Sovint, per a tots aquells que hem optat per un vot catalanista i sobiranista, em pregunto si en totes aquestes negociacions s'imposa entre els nostres representants el sentit de país o bé el simple partidisme i el tacticisme. Desgraciadament arribo a la conclusió que massa vegades s'imposa el criteri del peix al cove i poques, molt poques, el d'una vertadera idea de fons de país cap a on avançar.
Per què? Perquè els partits tenen les seves pròpies dinàmiques internes malgrat que precisament per aquest motiu s'allunyen cada vegada més de la gent; perquè existeixen els personalismes; per l'eròtica del poder, etc.
Ja per acabar, mentre escric aquesta entrada, m'adono que la geometria variable i el wait and see són perfectament aplicables a ERC tot esperant el congrés del mes de juny: múltiples combinacions, possibilitats d'aliances diverses, manteniment de quotes de poder de les diferents sensibilitats existents dins del partit, etc.
Amb una única i fonamental diferència en relació amb la situació a l'Estat: el resultat és incert. De la qualitat democràtica del procés congressual i el tarannà republicà del debat en pot dependre influir en el pròxim full de ruta dels país pel que fa al nostre autogovern i a exercir democràticament el dret a l'autodeterminació mitjançant una consulta popular.
Temps al temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada